He de dir que em sento molt orgullós dels mitjans de comunicació de Sant Cugat. Me'n sento com a santcugatenc, per descomptat, però també com a usuari d'aquests mitjans i com a col·laborador. I el que més m'agrada és veure el grau d'estima i de confiança que han aconseguit entre la gent. Sense desmerèixer gens la tasca que fa TV-Sant Cugat, és innegable que els nostres mitjans de comunicació més tradicionals són Tot Sant Cugat, Cugat.cat i Diari de Sant Cugat. I la prova és que els seus redactors, els seus micròfons i les seves càmeres són presents en la immensa majoria d'actes mínimament rellevants que es fan a la ciutat, cosa que, com indiquen les auditories periòdiques de l'Oficina de Justificació de la Difusió, té una magnífica resposta per part de la ciutadania. Ho veiem en el fet que Cugat.cat i Tot Sant Cugat són dos dels diaris electrònics d'informació local en català amb més audiència del país.

Tanmateix, encara hi ha molts santcugatencs que desconeixen el Diari de Sant Cugat. Potser compren diaris d'abast nacional català i tenen una visió global del que passa al país, però és obvi que cap d'aquests mitjans pot dedicar el seu espai a parlar del dia a dia de cada municipi. Aquesta tasca la desenvolupa la premsa local. A Sant Cugat, concretament, ho fa el Diari de Sant Cugat, des del 1992. I molt bé, per cert. N'hi ha prou de tenir-ne un exemplar a les mans per comprovar-ho. Per això, des d'aquí, ara que ha arribat al número 1.000, faig una crida als lectors habituals, perquè el promoguin tot explicant que la integració en la vida del nostre municipi passa, entre altres coses, per la lectura setmanal de les seves pàgines i en especial dels seus reportatges. Ajudem entre tots a consolidar la nostra premsa. La nostra premsa diu molt de nosaltres. La nostra premsa és una estructura de ciutat.

Diari de Sant Cugat , 30/4/2014 (especial núm. 1.000)