De tant en tant, per mitjà d'escrits a la premsa de Sant Cugat, el portaveu de la secció local del Partit Popular, el senyor Jorge Carreras, ens obsequia amb nous capítols de la seva apologia de la submissió. Bé, de fet no és seva. És una apologia elaborada per la FAES que el PP intenta escampar tant com pot a Catalunya a través dels seus portaveus locals. El senyor Carreras, per tant, només és una petita peça de la maquinària del partit, una peça la missió de la qual consisteix a posar pals a les rodes al govern de la ciutat i a repetir fil per randa, sense racionalitzar, les consignes de Madrid. És a dir, que en realitat, no estaríem parlant d'un portaveu, sinó d'un altaveu.

Però què ens diu l'altaveu? Doncs ens diu moltes coses. Ens diu que el president Mas "arrossega Catalunya cap al no-res"; que el dret de decidir no existeix; que la Catalunya de debò no és la que vol decidir, sinó la que vota PP; que "la Catalunya real, la que de veritat existeix", està "engabiada en els estrets límits del nacionalisme". En definitiva ens ve a dir que Catalunya és al llindar de la mort i que només el govern espanyol, el seu botxí, la pot salvar.

D'entrada, cal fer saber al senyor Carreras que el president Mas està complint escrupolosament l'encàrrec que el gros de la societat catalana li va fer en les darreres eleccions en relació amb el futur polític del país. Només cal mirar la configuració del Parlament per comprovar-ho. Hi ha una majoria que vol exercir el dret de decidir i una minoria que hi està en contra, hi ha una majoria que vol votar i una minoria que ho vol impedir, hi ha una majoria catalanista i una minoria espanyolista. És a dir, que la minoria espanyolista no en té prou de defensar les seves idees. També les vol imposar. I com que intueix que el resultat de la consulta del 9 de novembre no li serà favorable, fa mans i mànigues per impedir-ne la celebració.

En termes democràtics, però, és obvi que l'argumentació d'aquest impediment no s'aguanta per enlloc. No s'aguanta quan diu que la llei espanyola no permet que els catalans puguin expressar el seu pensament a través de les urnes, i arriba a l'esperpent quan pretén intimidar-nos condemnant-nos a vagarejar per l'espai pels segles dels segles. Potser a algunes persones els sobti aquest llenguatge més propi del règim franquista que del segle XXI, però no hi ha contradicció, atès que el fundador del Partit Popular va ser un dels seus dirigents més destacats. Feta aquesta remarca, s'entén molt més que el missatge que ens adrecen es resumeixi així: La nació i la identitat catalanes no existeixen. Vosaltres no sou ningú ni teniu dret a ser-ho. Només existiu a través de la identitat espanyola. Aquesta és la voluntat de l'amo suprem de la vostra vida, que és Espanya.

Com veiem, no hi ha confrontació entre punts de vista divergents, hi ha confrontació entre drets fonamentals i prepotència, entre el dret de ser i l'ús de la força, entre democràcia i absolutisme. L'absolutisme és inherent a la història de Castella, i el senyor Jorge Carreras el propaga disciplinadament. Tanmateix, usant la seva terminologia, cal dir-li que és precisament perquè Catalunya va cap al no-res dintre d'Espanya, que necessita sortir-ne com l'aire que respira; és precisament perquè està engabiada en els estrets límits del nacionalisme espanyol que necessita alliberar-se. El dret de decidir, senyor Carreras, no sols existeix, sinó que constitueix la base dels drets humans i dels pobles. Cap poble no és lliure si no pot decidir.

Diari de Sant Cugat , 16/5/2014