La d'enguany ha estat la diada de Sant Jordi amb més llibres sobre la temàtica nacional de Catalunya de tota la història. Aquests darrers anys ja s'havia produït un increment notable, però mai com aquest 2014. I el contrast encara és més espectacular si mirem una mica enrere. Recordo, per exemple, la por de la meva mare quan vaig publicar el llibre Jo no sóc espanyol. I és que l'any 1999 el mercat oferia un panorama més aviat desolador en aquest sentit, cosa que ens dóna la mesura de l'evolució que ha experimentat la societat catalana en els darrers quinze anys. Una evolució, a més, extraordinàriament positiva. De fet, es podria dir que avui dia tot llibre català de temàtica política que no inclogui en el títol els mots "decidir", "independència" o "Estat independent" sembla que no estigui en sintonia amb els temps actuals.

Doncs bé, un d'aquests llibres és Decidir. Un exercici de legitimitat democràtica (Viena 2014), de l'advocat vilassarenc Damià del Clot i del jutge degà de Badalona Josep Maria Noales. De lectura agradable, gens feixuga, i amb capacitat de síntesi, les seves pàgines ofereixen al lector tot un conjunt d'arguments jurídics destinats a fer evident fins a quin punt és legítim l'exercici del dret a decidir dels catalans. El llibre comença parlant de la importància d'aquesta legitimitat en processos democràtics, continua amb la legitimitat històrica, la legitimitat teòrica, la legitimitat internacional, la legitimitat social, la legitimitat jurídica i conclou amb la legitimitat política. I entre mig, evidentment, s'aborden els casos de Montenegro, Kosovo, Escòcia i Quebec i s'analitzen els moviments socials a favor del dret a decidir, amb el municipalisme o l'Assemblea Nacional Catalana. Vegem-ne alguns fragments:

"Ser subjecte de drets històrics, una consciència de ser nació reiterada cada generació en el sentit exposat per Renan i una llengua pròpia, esdevenen elements més que suficients per considerar Catalunya subjecte de dret. Del dret a l'autodeterminació, per ser concrets."

"Una consulta popular no referendària no reuniria els trets propis d'un referèndum. O el que és el mateix: el procés, els votants, les garanties inherents a tot el procediment electoral engegat no serien els que exigeix la llei, bàsicament perquè la llei estatal no podria entrar a regular-ho. Ras i curt: Catalunya podria organitzar aquesta consulta popular no referendària amb els seus propis criteris legals, que serien els de la llei, sense que la celebració necessités l'autorització de l'Estat espanyol."

"En analitzar la declaració feta pel Parlament de Kosovo, hem vist que les declaracions unilaterals d'independència no són contraries al dret internacional, sempre que vagin associades a un pronunciament democràtic inserit en un context d'absència de violència. Els principis derivats de la Cort Internacional de Justícia són, en aquest sentit, un referent que cal invocar quant al reconeixement internacional posterior al pronunciament independentista del Parlament de Catalunya."

"Perquè [la independència de Catalunya] desperti les simpaties de la comunitat internacional no en té prou de ser justa o legítima, sinó que a més ha de ser forta quant a la seva disposició vital. Ha de mostrar-se al món a través d'una exemplaritat ètica i cívica que sàpiga remoure les consciències foranes perquè s'alcin a defensar-la. El missatge que s'ha de mostrar és que una clara majoria organitzada, cívica, pacífica, amarada de tota classe de legitimitat defensa una causa enfront d'estructures i institucions que, després del ressò d'un passat autoritari i d'una mentalitat colonial i dictatorial, ignoren les reivindicacions de les minories, qüestionen la identitat d'un poble i barren el pas a una proposta d'exercici democràtic. Aquest és el missatge que s'ha de mostrar al món."

Altres temes que aborda el llibre són la pregunta i la data de la consulta, el posicionament de l'Estat espanyol, el ressò internacional, l'acció pedagògica interior i exterior i, naturalment, la declaració unilateral d'independència. No s'entén gaire que en les seves notes posteriors, Del Clot i Noales atorguin consideració sobiranista a algunes veus que fins fa quatre dies qualificaven els independentistes de bojos, d'infantils o de naïfs i se'n burlaven aplicant-los el terme "independentisme exprés", però aquest és un aspecte merament anecdòtic i el contingut del treball d'ambdós autors, en conjunt, configura un bon llibre.

Racó Català , 14/5/2014