És ben cert que la política dóna mostres tot sovint de lluita descarnada per l'obtenció de vots i que algunes situacions excepcionals provoquen recel en diversos sectors socials en època d'eleccions, però les barbaritats que s'han dit aquests dies sobre l'assistència de l'expresident Pasqual Maragall a un míting d'Esquerra són d'una baixesa moral inadmissible que no fan res més que remarcar encara més els immensos vincles ideològics que mantenen el Partit Popular i el PSOE català. Només cal mirar l'historial de votacions al Congrés espanyol contra Catalunya i el discurs profundament antidemocràtic que mantenen contra els nostres drets nacionals. En aquest sentit, són coincidents -i gens sorprenents- les paraules d'Esperanza Aguirre i del periodista Toni Bolaño sobre l'afer esmentat:

Esperanza Aguirre: "Ens va cridar molt l'atenció la utilització d'infants en les cadenes humanes patrocinades pels separatistes catalans, però el que no havíem vist fins aquest cap de setmana és que aquests mateixos separatistes utilitzessin malalts d'Alzheimer per preconitzar llurs propòsits secessionistes. [...] Portar-lo [Pasqual Maragall] a un míting com el de diumenge per insinuar que ara sí que és independentista és una manipulació intolerable des del punt de vista humà i un groller intent d'enganyar els electors."

Toni Bolaño: "Allò realment indecent i repugnant ho protagonitzen dues persones: el seu germà Ernest Maragall i la seva dona Diana Garrigosa. Sense cap mena de pudor, van utilitzar la seva figura [la de Pasqual Maragall] per satisfer els seus objectius polítics."

Si una cosa queda clara amb aquestes manifestacions és la manca d'escrúpols dels seus autors, capaços d'instrumentalitzar la malaltia de Pasqual Maragall en benefici de les seves formacions. El seu problema és que com més s'esplaien més es retraten. La trajectòria d'Esperanza Aguirre és prou coneguda i parla per si mateixa i pel que fa a Toni Bolaño, excap de comunicació de José Montilla, només cal recordar que és el mateix individu que l'any 2007 amenaçava en públic periodistes desafectes al Partit Socialista dient-los "estás muerto", que el 2013, des de les pàgines de La Razón, deia que l'ANC i l'independentisme creen "fractura social" i des de BTV comparava la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca amb els nazis i que aquest 2014, a més d'insultar un espectador del 3/24 que li retreia el seu baix nivell intel·lectual en un programa, es burlava de Pasqual Maragall [per haver donat suport a Jordi Martí a l'Ajuntament de Barcelona] dient que "no sabia què votava".

La manca d'arguments i la ràbia d'haver perdut la posició de domini a Catalunya fa que els nacionalistes espanyols estiguin molt irritats, però hi ha límits ètics que no es poden traspassar. Cal ser molt mesquí per escopir sobre la família Maragall i criminalitzar, per mitjà d'un judici d'intencions, el desig personal de l'expresident de voler escoltar el seu germà en un acte públic. Fins i tot arriben a dir que la seva dona, Diana Garrigosa, ho hauria d'haver impedit. I per què ho hauria d'haver impedit? Doncs per no perjudicar-los a ells, per no perjudicar els qui van foragitar Pasqual Maragall de la Generalitat -Bolaño en diu Generalidad- per posar-hi José Montilla. No es van estar d'utilitzar el tema de l'Alzheimer en aquell cas i tampoc no se n'han estat ara. Diu Tàcit que és propi de la condició humana odiar aquell a qui s'ha fet mal.

Nació Digital , 24/5/2014