Les concentracions que el 2 de juny passat van tenir lloc a diferents ciutats de Catalunya, arran de l'abdicació del rei d'Espanya en favor del seu fill, estaven formades per un públic heterogeni que duia estelades i banderes republicanes espanyoles i que explicava la seva presència d'aquesta manera: "Perquè sóc independentista", "Perquè n'estem farts com a catalans", "Perquè la monarquia al segle XXI és anacrònica", "Perquè ja n'hi ha prou de reis i prínceps"...

Eren, com és obvi, concentracions reactives per expressar un rebuig a la pervivència de la corona espanyola. En aquest sentit, res a dir. És molt normal que els espanyols republicans surtin al carrer a dir-hi la seva. Sobta força que hagin estat tan callats durant el regnat de Joan Carles, però ells en sabran les raons. El que no s'entén és la presència d'independentistes i l'exhibició d'estelades. Sembla un contrasentit, ja que la demanda d'un canvi estructural a Espanya només s'explica si hom és espanyol i vol continuar-ho essent. Oi que els republicans espanyolistes no van a les concentracions en favor d'un Estat independent català? Doncs tampoc no té sentit l'assistència d'independentistes en concentracions relatives al futur d'un Estat que volen abandonar. Si estem d'acord que el futur de Catalunya l'hem de decidir els catalans, no pas els espanyols, per què no deixem que siguin els espanyols els qui decideixin el futur d'Espanya? No hem de picar l'ham que pretén distreure'ns de l'objectiu d'alliberar-nos del jou espanyol.

Els segles de sotmetiment a Espanya ens han inoculat una visió hispanocèntrica de la vida. És una visió que ja s'està desfent, però que encara cueja. Ho hem vist en tots aquells ajuntaments que pengen la bandera republicana espanyola per commemorar el dia en què Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Hom pot dir que en les concentracions del 2 de juny d'enguany els independentistes demanaven una República Catalana, cosa que està molt bé. Però la república, com a model d'Estat, ja va implícita en la reivindicació de la Catalunya independent, i això es farà palès el proper 9 de novembre. Caure en el parany del debat "monarquia o república", que ara s'obre a Espanya, suposa una legitimació tàcita de l'Estat espanyol que ens aparta del nostre camí. Nosaltres ja fa molts anys que hem superat allò que els espanyols encara han de dirimir i no podem tornar enrere. Deixem-los que facin el que vulguin amb el seu país. El debat català és molt més avançat i se centra en aquesta disjuntiva: república presidencialista o república parlamentària. La resta és una pèrdua de temps.

Nació Digital , 7/6/2014