No fa gaire, s'han produït dues notícies de caràcter cultural que han atorgat a Sant Cugat un protagonisme indirecte. Dic indirecte, perquè tenen a veure amb l'Arxiu Nacional de Catalunya, no amb el municipi. Em refereixo a la negativa del govern espanyol a retornar la totalitat dels documents catalans que romanen segrestats a Salamanca i a l'arribada dels documents secrets dels papes Borja que l'Institut d'Estudis Borgians, amb seu a València, ha cedit a Catalunya davant el despotisme i la incultura de la Generalitat Valenciana.

En relació amb el primer fet, el del retorn de només 238 caixes de les 546 que encara resten a Salamanca com a botí de guerra, cal dir que és una demostració fefaent -si és que queden catalans que la necessitin- de la impossibilitat d'establir el més mínim nivell de diàleg amb l'Estat espanyol. I no sols perquè, governi qui governi, l'incompliment dels pactes és flagrant i sistemàtic, sinó perquè tot retorn de patrimoni o d'autogovern a Catalunya és vist com una concessió i no pas com una restitució. Els fa pessigolles que el febrer passat el ple de l'Ajuntament de Sant Cugat aprovés una moció exigint que l'Estat complís el compromís adquirit amb Catalunya. L'excusa per no tornar la documentació espoliada és que els seus propietaris són morts. És a dir, que el lladre diu que el botí és seu perquè la víctima nominal és morta. Però no ho és, de seu. Els documents que hi ha en aquelles 546 caixes van ser robats a Catalunya a punta de fusell i és a Catalunya que han de retornar. Són documents catalans, generats a Catalunya, que afecten Catalunya i que parlen de persones de Catalunya. És, per tant, a Sant Cugat, no pas a Salamanca, on han de ser els originals. Una altra excusa de l'Estat espanyol és que el Tribunal Constitucional no li exigeix el retorn global. Però això és lògic, atès que el Tribunal Constitucional no és res més que un despatx de Madrid que actua com a braç jurídic del nacionalisme espanyol d'acord amb els interessos del Partit Popular i del Partit Socialista.

D'altra banda, és obvi que la causa per la qual l'Institut d'Estudis Borgians ha traslladat a Sant Cugat més de dos milions i mig de documents provinents de l'Arxiu Secret del Vaticà té la mateixa arrel política. I la prova és que l'Ajuntament de Gandia ha fet retirar una escultura d'Antoni Miró perquè commemorava el tres-cents aniversari de la batalla d'Almansa i la consegüent caiguda del País Valencià a mans borbòniques. Segons el govern municipal del PP, ho han fet perquè "els madrilenys que anaven a Gandia no entenien el sentit de l'escultura". Davant d'això, i davant l'inculte menyspreu que els documents esmentats han rebut per part de les institucions valencianes -Generalitat, Diputacions de València, Castelló i Alacant, Ajuntaments de València, Gandia i Xàtiva i fundacions CAM i Bancaixa-, l'esmentat Institut ha pres la decisió de traslladar-los a Sant Cugat.

Curiosament, però, només assabentar-se que els documents són a Catalunya, el govern valencià ha corregut a demanar-ne una còpia al Vaticà. Es veu que mentre eren al País Valencià no tenien cap valor, però un cop a Catalunya tot ha canviat. Ara l'Estat i el govern valencià consideren que els documents custodiats a Sant Cugat són en terra estrangera i això els ofèn. Em pregunto com és que no se'ls emporten a Madrid, ja que si Felip V va esclafar el País Valencià va ser precisament perquè tampoc no era terra espanyola. Són els distintius del Partit Popular: incultura i catalanofòbia.

Diari de Sant Cugat , 11/7/2014