Ara fa només uns dies, TV3 va emetre un reportatge força interessant titulat Goodbye Scotland?, que mostrava com vivia Escòcia les jornades prèvies al referèndum d'independència i la naturalitat amb què el govern de Londres acceptava el dret dels escocesos a decidir el seu destí. Era una finestra d'aire pur que provocava altes dosis d'enveja sana en l'espectador català, immers encara en la reivindicació de principis democràtics elementals, com ara el dret de votar, que l'Estat espanyol es nega a assumir. En aquest sentit, per tant, el reportatge va ser molt alliçonador.

Tanmateix, hi va haver una cosa incongruent en un treball d'aquesta naturalesa. Incongruent i també tergiversadora de la veritat. Em refereixo a l'ús del mot "nacionalista", ja que la veu en off el va emprar en tot moment. Una vegada i una altra repetia "govern nacionalista escocès", per referir-se al govern d'Alex Salmond, i "nacionalistes escocesos", per referir-se a la posició favorable al "sí". Paral·lelament, cada cop que ens parlava del govern britànic o dels favorables al "no", feia ús d'eufemismes com ara "el govern de Londres" o "els unionistes". En cap moment ens va parlar del "govern nacionalista britànic" o dels "partits nacionalistes britànics". Els britanistes, segons els autors del reportatge, eren "unionistes", mentre que els independentistes eren "nacionalistes".

No dubto que, davant d'això, hi haurà persones que hi veuran mala fe, per part dels tres autors del reportatge, però jo no ho crec. Crec que aquests professionals, entre els quals Carles Costa, corresponsal de TV3 a Londres, es van deixar endur per la inèrcia. Una inèrcia embrutidora, promoguda des de fa molts anys per Espanya i en la qual la immensa majoria de periodistes catalans hi cauen de quatre grapes tot propagant un estigma mancat de fonament. Com s'entén que s'apliqui el terme "nacionalistes" als defensors de les nacions escocesa o catalana i que no es faci el mateix amb els partidaris de la Gran Bretanya o d'Espanya? Tan mesells som, que ens estigmatitzem nosaltres mateixos? D'això se'n diu un gol en pròpia porta.

La mateixa setmana, el TN Migdia deia: "Un grup de diputats nacionalistes ha fet una roda de premsa conjunta [al Congrés espanyol] en suport del referèndum escocès". I alguns diaris catalans ho reblaven dient que "els grups nacionalistes, amb la bandera escocesa de teló de fons, han reclamat al govern espanyol que aprengui la lliçó del Regne Unit". En definitiva, ens vénen a dir que els partits sobiranistes catalans "són nacionalistes", mentre que els partits sobiranistes espanyols "són senzillament espanyols". Déu n'hi do. Sembla que caldria una mica més de rigor en aquesta qüestió per part d'alguns mitjans afins al procés català, ja que estem parlant d'un parany semàntic força elemental que fa anys que hauríem d'haver superat. Heus aquí perquè ens cal ser un Estat independent. Per fi deixarem de dir-nos nacionalistes per ser senzillament catalans.

Nació Digital , 27/9/2014