Durant una setmana he gaudit de la companyia de Paul Chamberlain, un molt bon amic anglès que volia viure en persona el referèndum consultiu del 9N -així és com el denomina la premsa internacional- i puc dir que n'ha quedat admirat. El vam viure plegats a Sant Cugat, ciutat en la qual ell havia residit durant uns anys, i va ser testimoni ocular de l'èxit esclatant d'una diada que quedarà per sempre en la història del país i en el cor de la gent. Si més no, en el de la gent que creu en el dret dels pobles a ser allò que vulguin ser i a decidir-ho en llibertat.

Les paraules de Paul Chamberlain van ser: "És una consulta, però l'atmosfera és la d'una festa". Chamberlain es referia a l'actitud cívica de la ciutadania, a l'alegria i a l'emoció que transmetien els ulls de la gent, a la comunicació afectuosa que s'establia entre persones que en el dia a dia es limiten a saludar-se i prou. A Sant Cugat, concretament, jo mateix, caminant pel carrer, em vaig haver d'aturar diverses vegades per compartir sensacions amb gent diversa. I en arribar la nit i saber-se'n el resultat, la satisfacció va ser immensa. Sobretot en veure que la participació a Sant Cugat havia estat d'un 46,3%. És a dir, molt per sobre de la participació de la consulta del 13 de desembre de 2009, que va ser d'un 25,68%.

Cugat.cat, com és lògic, va entrevistar moltíssimes persones que anaven a votar, i la immensa majoria de les respostes que obtenia, per bé que diverses, coincidien a remarcar la necessitat vital de treure'ns del damunt la pesada llosa de l'Estat espanyol i constituir-nos en un Estat independent, que és l'estatus dels pobles adults. Aquesta és la resposta que va donar un irlandès: "Espanya no té amor pels catalans, i no vull que els meus fills creixin en un país on no hi ha amor". És una resposta eloqüent que sintetitza la realitat. Un Estat que criminalitza el vot i la llibertat d'expressió, un Estat que qualifica d'antidemocràtic que els ciutadans siguin consultats, un Estat que persegueix els directors d'escola i els funcionaris per haver facilitat l'accés a les urnes, un Estat que nega el dret de Catalunya a decidir el seu futur nacional no és un Estat, és una presó. Per això el 9N estàvem tan contents, perquè érem conscients que desobeint les normes de la presó deixàvem de ser presoners i ens convertíem en ciutadans.

Cugat.cat , 14/11/2014