El 16 de setembre passat, uns lladres van assaltar dos pisos de la rambla del Celler i es van endur joies i aparells electrònics en qüestió de minuts. Ho van fer a la llum del dia, entre dos quarts de deu del matí i dos quarts de dues de la tarda, hora en què la senyora d'un dels pisos assaltats va tornar a casa i va descobrir el fet. Fins aquí la notícia concisa i nua, però hi ha altres aspectes que em sembla interessant explicar perquè tots plegats en prenguem nota.

L'edifici assaltat té dues portes per replà, A i B, i totes dues estaven tancades amb dues voltes de clau, ja que els seus llogaters eren absents en aquell moment. A dos quarts de dues, com deia, va arribar la senyora del pis A i, en sortir de l'ascensor va veure que la porta B era oberta amb un drap que en tapava el pany i una galleda i una fregadora just a l'entrada. "Deuen estar netejant", va pensar. Però, en girar-se, es va adonar que la seva porta, per bé que tancada, tenia el pany esbotzat. Aleshores, sense entrar-hi, va mirar l'interior del pis B i va veure que hi havia coses per terra i que tot indicava que s'acabava de produir un robatori. Això, naturalment, la va espantar molt, perquè cabia la possibilitat que els lladres encara fossin a casa seva.

En estat de xoc emocional i sense saber ben bé què fer, va pujar al pis de dalt i va trucar a les portes dels veïns per explicar-los-ho. Aquests, però, no havien sentit res. Cap cop, cap soroll que els hagués cridat l'atenció. Res de res. Van baixar tots al replà dels fets, s'hi van incorporar també uns veïns del pis de sota i van trucar a la policia, que va venir de seguida. Dues patrulles, exactament. Tres homes i una dona molt amables que van entrar al pis obert i que van verificar que no hi havia ningú. Tot seguit, un dels agents va saltar pel balcó a l'altre pis, va obrir la porta des de dins i va confirmar a la seva inquilina que els lladres també hi havien entrat. Segons sembla, van intentar accedir-hi per la porta, i, en no poder-ho fer, van optar pel balcó des del pis B. Per això la porta de l'A estava tancada.

Els Mossos també van explicar que aquesta mena de robatoris acostumen a ser molt ràpids. Els espanyaportes porten guants, no fan soroll i van directes al dormitori principal per trobar-hi coses de valor. N'hi ha que fins i tot agafen una coixinera per fer-la servir de sac. Són operacions que no duren més de deu minuts i que compten amb la complicitat d'un segon o tercer individu que vigila des del carrer la possible arribada d'algun veí. El més aconsellable, si una persona veu moviments sospitosos per part d'algú, és que no s'hi enfronti. El millor és que avisi els Mossos amb la màxima discreció, trucant al 112, i que n'esperi l'arribada. D'aquesta manera, els lladres no fugen i són atrapats amb les mans al plat.

Amb tot, hi va haver diferències entre el robatori del pis A i el del B. Mentre d'aquest últim se'n van endur joies i aparells electrònics, de l'A només van agafar-ne joies, cosa que s'explicaria per dos motius: o bé, de lladres, només n'hi havia un i li resultava massa perillós saltar carregat pel balcó o bé van pensar que si algú els veia des del carrer podia fer un crit d'alarma. Tanmateix, l'aspecte més curiós de tot plegat va ser el detall de la galleda i de la fregadora a la porta B per no desvetllar sospites. "Això no ho fan mai, ha estat un detall de sofisticació", van dir els agents. Potser sí. Però també podríem dir-ne de cinisme. Talment com una signatura: "Us hem netejat el pis".

Tot Sant Cugat , 15/10/2014