En el to dictatorial que el caracteritza, més a prop de la caricatura que de la intimidació, José María Aznar ha tornat a fer declaracions apocalíptiques relacionades amb Catalunya. Ha repetit que abans es trencarà Catalunya que no pas Espanya i ha demanat als partits espanyols "una política nacional clara" per combatre el procés català. Per a Aznar, el Partit Popular és massa tou amb l'independentisme, en el sentit que no actua amb prou contundència, cosa que li suposa una fugida de vots cap a formacions més hermètiques. Com és habitual en Aznar, per altra banda, la vida a l'Estat espanyol es divideix entre persones normals i nacionalistes catalans. És nacionalista català qui no és nacionalista espanyol, i és persona normal qui no defensa la llibertat de Catalunya.

Veiem també com els afanys dictatorials d'Aznar, en referir-se a la independència del nostre país, el porten a emprar un llenguatge militar i a parlar de "desafiament". La llibertat de Catalunya, doncs, seria per a Espanya un desafiament en la mateixa mesura que l'afany de llibertat d'un captiu constitueix un desafiament per al seu segrestador. Per això ell afegeix que "ningú no té dret a dividir o a enfrontar una societat ni a fer cap pols a la democràcia". I és que per a Aznar i per a tots els qui controlen la vida política espanyola, la democràcia no es fonamenta en la llibertat, sinó en el sotmetiment. Així, el captiu que desperta la consciència dels seus i els fa insubmisos esdevé un enemic de la convivència entre segrestadors i segrestats i ha de ser neutralitzat. I la maniobra per intentar aconseguir-ho consisteix precisament a fer creure als segrestats que els veritables segrestadors són els qui fomenten la insubmissió.

S'entén, per tant, que Aznar faci una crida al nacionalisme espanyol per tal que "Catalunya no quedi segrestada per l'independentisme"; i s'entén també que es vegi obligat a recórrer a la mentida en afirmar que Espanya "omple la caixa [dels catalans] perquè puguin cobrar a final de mes". El que no diu és que els diners que "omplen la caixa a final de mes" són els diners catalans prèviament espoliats. És així de pervers: l'Estat espanyol espolia Catalunya i, per si fos poc, fa negoci extra amb la seva asfíxia per mitjà dels interessos que generen els préstecs que li concedeix. No és estrany que Aznar, el petit dictador, estigui tan neguitós amb el procés català i que tingui ganes de tornar. Que ho faci. Serà un bon moment per fer-li pagar les barbaritats que es van cometre a l'Iraq i fer-lo seure davant d'un Tribunal Penal Internacional per crims contra la humanitat.

Nació Digital , 31/1/2015