No fa gaire, Racò Català es feia ressò de la fi del termini establert per tal que les empreses poguessin adaptar-se al Reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre la informació alimentària al consumidor segons el qual els estats han de vetllar perquè l'etiquetatge dels productes alimentaris estigui en una o més llengües oficials de la Unió. Això, com sabem, trepitja l'article 128 del Codi de Consum del govern de Catalunya i deixa la llengua catalana en una marginalitat absoluta. De fet, les persones que han presentat denúncies per l'absència de la nostra llengua en algun producte les han vist desestimades per la mateixa Generalitat, ja que l'única norma que regeix és l'obligació d'etiquetar en espanyol.

L'arrel d'aquest estat de coses prové de la negativa absoluta de tots els governs espanyols, tant del Partit Popular com del Partit Socialista, a declarar el català llengua oficial de l'Estat, cosa que l'equipararia en drets a la resta de llengües europees i, per tant, li garantiria la presència en tota la informació que figura en l'etiquetatge destinada al consumidor. No hi ha cap cas com el nostre a Europa, en què una llengua amb el nombre de parlants del català no sigui oficial. I el problema s'agreuja perquè no sols no som un Estat independent, sinó que tenim l'Estat espanyol en contra. Un Estat espanyol que, d'acord amb la catalanofòbia que el caracteritza, ha arribat fins i tot a impugnar el Codi de Consum català davant el Tribunal Constitucional. Es veu que la presència del català en l'etiqueta d'un producte alimentari és altament perillosa per a la salut del consumidor i pot provocar-li la mort.

La cirereta del pastís, tanmateix, la posa la Unió Europea, que, amb un cinisme fora mida, pontifica sobre multilingüisme per mitjà d'un vídeo i es vanta de respectar la diversitat lingüística, que qualifica de "dret bàsic". Tot el vídeo és un enfilall de mentides, en aquesta matèria, perquè ni és veritat que "tothom té dret a usar la seva llengua pròpia" ni que "al Parlament europeu tothom pot parlar la seva pròpia llengua". Només cal recordar les reprovacions que han sofert, per part del president de la cambra, tots els europarlamentaris que han gosat dir unes paraules en català. No hi fa res que el català sigui la novena llengua de la Unió Europea, per damunt del grec, del portuguès, del suec, del danès o del finès, i que més de cent vint universitats d'arreu del món imparteixin estudis de llengua i cultura catalanes. El missatge, en totes les situacions, sempre és aquest: si no tens un Estat, no ets ningú. Doncs bé, si formem part de la Unió Europea, i aquest organisme supranacional és en si mateix una apologia dels estats, només ens resta actuar en conseqüència. Nosaltres decidim si som algú o no som ningú.

Racó Català , 17/2/2015