Em temo que ens passarem encara molts i molts anys celebrant el Dia Internacional de les Dones, el 8 de març, i el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Masclista, el 25 de novembre. Molts i molts anys. Bàsicament, perquè no hi ha res que permeti albirar un canvi dràstic de comportament del gènere masculí amb relació al femení. Hi ha zones del món més evolucionades que altres, en aquest sentit, això és obvi, però el balanç global, un balanç que ens diu que l'home entén la dona com una possessió, com un ésser inferior per al seu gaudi, és terriblement inquietant. Ho és pel nombre de dones mortes –vint-i-cinc l'any 2014 als Països Catalans– i per les víctimes que, sense arribar a morir, pateixen agressions de tota mena. Només a Catalunya, l'any passat es van cursar onze mil denúncies, es van practicar quatre mil set-centes detencions i els serveis sanitaris van haver d'atendre dotze mil dones agredides. I tot indica que la situació s'agreujarà, perquè les mesures de protecció i les ordres d'allunyament es queden curtes o senzillament no s'apliquen i són multitud les dones que es veuen obligades a conviure amb l'home que les agredeix. És sabut, a més, que moltes de les víctimes mortals havien denunciat reiteradament l'agressor sense ser escoltades.

Però encara n'hi ha més. L'Institut Català de les Dones, en un dels seus informes, explicava l'esfereïdora violació dels drets humans que comporta l'explotació sexual femenina, tot definint-la com una de les formes més cruels de violència masclista, i alertava del seu augment en els països occidentals. I les Nacions Unides, per mitjà d'un altre informe, han constatat que aquesta violència afecta anualment quatre milions de dones i suposa un negoci de set bilions de dòlars, molt per davant dels negocis de tràfic d'armes i de drogues. I pel que fa l'Organització Internacional per a les Migracions, els seus informes diuen que cada any entren a Europa deu mil dones, entre nenes i adultes, víctimes d'aquest tràfic i destinades a l'explotació sexual. De fet, se sap que l'Estat espanyol és una de les principals destinacions.

Amb tot, no són aquestes les úniques formes d'inferiorització de la dona. Hi ha, per exemple, l'explotació laboral. Un estudi recent d'UGT ha informat que la bretxa salarial entre homes i dones ha crescut fins al 24%. És a dir, que mentre els homes perceben una mitjana salarial de 25.682 euros l'any, les dones, en canvi, només arriben als 19.537, cosa que significa que una dona ha de treballar gairebé vuitanta dies més per poder cobrar el mateix que un home. Com veiem, són dades que constitueixen una vergonya per al gènere humà. Ens sentim orgullosos de la nostra intel·ligència, en comparació a la resta d'espècies animals, però ens hauria d'avergonyir l'ús que en fem.

Nació Digital , 28/2/2015