El 23 de febrer passat, pels volts de les cinc de la tarda, vaig ser testimoni d'un fet lamentable que es va produir a la petita rotonda que hi ha entre les avingudes de les Corts Catalanes i del Pla del Vinyet. A aquella hora, a tocar del camí que mena al Pi d'en Xandri, hi aparquen diversos autocars de transport escolar del Col·legi Europa que recullen els alumnes en sortir de classe, i també hi aparquen moltíssims turismes, la immensa majoria de gamma alta, que embussen la circulació i converteixen la zona en un caos impressionant. Mai no he entès que algú que es pot comprar aquesta mena de vehicles no pugui pagar-se l'autocar escolar i contribuir a descongestionar el trànsit, però no hi aprofundiré perquè això ens desviaria del tema en qüestió. Ja en parlarem un altre dia, en tot cas.

El fet lamentable del qual vaig ser testimoni no té res a veure amb això –o potser sí, atès que estem parlant de coses bàsiques, com ara sentit comú, civisme, solidaritat i respecte pel medi ambient–, i va tenir com a protagonistes no pas els conductors de cap turisme, sinó dos xofers dels autocars del transport escolar. Per a aquests senyors, els arbres que hi ha a la vorera fan més nosa que servei i sembla que hagin crescut allà per molestar-los a ells. A més, els arbres tenen una cosa molt enutjosa anomenada branca, que necessita que algú amb més virilitat que els desmaiats especialistes del servei de parcs i jardins li marqui el terreny i li faci saber qui mana. Per això, sense pensar-s'hi gens, van tirar pel dret i van atacar les branques pel cívic i entenimentat procediment d'esqueixar-les.

Com que les branques se'ls resistien, ells esbufegaven i s'enfurismaven i encara s'hi rabejaven més. No podien suportar que la seva portentosa virilitat fos ridiculitzada per la impertèrrita altivesa d'unes estúpides branques davant dels ulls dels nens i nenes que s'ho miraven. Finalment, és clar, es van sortir amb la seva i es van sentir orgullosos de si mateixos. Amb aquell treball de camp, acabaven de donar una lliçó de civisme a tot un públic infantil i juvenil. La canalla necessita referents i valors sòlids i aquests senyors n'oferien de franc a la porta de l'escola Europa. Què més es pot demanar?

Cugat.cat , 6/3/2015