És força divertit veure el trasbals actual d'una plataforma ultranacionalista espanyola com Convivencia Cívica Catalana, nascuda el 1998 per lluitar contra la Llei de política lingüística del Parlament de Catalunya. Ho és, d'una banda, perquè el gros de la societat catalana li ha passat per damunt; i de l'altra, perquè han aparegut altres plataformes de la mateixa arrel totalitària que li han pres protagonisme i que l'han avançada per la dreta. I tot, a més, en molt poc temps. Per això, empesa pel despit, CCC cerca ara el seu minut de glòria demanant que els senyals de trànsit de Catalunya estiguin retolats també en espanyol, per més que la llengua pròpia del país sigui el català. Ells, naturalment, de Catalunya, no en diuen "país", en diuen "territori", perquè les colònies no són països, són possessions. I una possessió que no sembla una possessió és un afront.

L'argumentació, si se'n pot dir així, sobre la qual CCC sustenta la seva demanda diu que Catalunya "és un territori bilingüe" i que no retolar en espanyol "lesiona no tan sols els drets lingüístics de la meitat dels ciutadans de Catalunya", o de l'Estat espanyol "que ens visiten, sinó que constitueix un obstacle per a la correcta comprensió dels missatges viaris per a conductors no catalanoparlants". Però aquest argument fa riure, ja que es desmunta tot sol i mostra la ideologia totalitària que hi ha al darrere. En primer lloc, si Catalunya, com diuen, és bilingüe, com pot ser que hi hagi catalans que no entenen el català? Bilingüe vol dir domini de dues llengües, independentment de l'ús que se'n faci, no? És a dir, que en un país "bilingüe" totes dues llengües són enteses per tothom. Altrament no seria bilingüe. Quin gol en pròpia porta, oi, senyors de CCC? El nacionalisme espanyol es va treure de la màniga el terme "bilingüisme" per impedir que la llengua catalana tingués a Catalunya el mateix estatus que l'espanyol a Espanya i ara es troba que es torna en contra seva. D'això, se'n diu caçador caçat.

Però n'hi ha més. De fet són tan conscients que el terme "bilingüisme" els suposa un parany, que no els queda altre remei que recórrer als espanyols "que ens visiten" per intentar justificar la retolació en llengua espanyola. Els principis absolutistes de CCC són així: un senyor de Toledo ha de poder circular per les carreteres catalanes com si no s'hagués mogut de Toledo, però un vigatà no pot circular per Espanya com si no s'hagués mogut de Vic. I per què no? Quina és la diferència entre l'un i l'altre? Home, doncs que el senyor de Toledo és un ciutadà de l'imperi, un ciutadà superior, mentre que el senyor de Vic és un ciutadà de les colònies, un ciutadà inferior. Heus aquí la raó per la qual cap govern espanyol, ja sigui del PP o del PSOE, no ha volgut mai declarar cooficial la llengua catalana a Espanya.

Si hi parem atenció, veurem que tot plegat concorda perfectament amb l'intent d'obligar els mestres a impartir les classes en espanyol a Catalunya, només que hi hagi un alumne que ho demani. I és que, segons ells, un alumne de pares imperials val per trenta alumnes catalans. A l'inrevés, ves per on, no és possible. Passa el mateix amb la retolació viària. Saben que una llengua minoritzada, que no apareix mai sola en cap retolació, és a dir, que sempre va acompanyada d'una de poderosa, esdevé supèrflua, innecessària i, en definitiva, completament inútil. I això és el que pretenen. Pobre CCC, deu ser dur, molt dur, sentir tant d'enyor del 1939 i veure que el segle XXI avança indiferent. Els queda el 20-N, això sí, però és tan poqueta cosa, oi?

Nació Digital , 14/3/2015