Un dels molts problemes que tenen les plataformes ultranacionalistes espanyoles d'arrel totalitària, com Societat Civil Catalana, és que necessiten fer molt de soroll per intentar dissimular que són quatre gats. Es diria que el seu ídol és el timbaler del Bruc, ja que l'imiten nit i dia a veure si el truc els funciona. No els queda altre remei un cop s'ha fet evident que el seu poder de convocatòria, en dates com l'11-S o el 12-O, és força grotesc malgrat les crides de suport que fan a Espanya, les falques radiofòniques que difonen i la participació de la flor i nata del franquisme del segle XXI que els acompanya. Ja ho diu la dita: d'allà on no n'hi ha, no en pot rajar.

La darrera timbalejada té a veure amb l'estelada. Els membres d'aquesta plataforma, només veure-la, en fugen a la mateixa velocitat que ho fan els vampirs, en albirar una cabeça d'alls. A Sant Cugat, per exemple, estan que trinen d'ençà que l'estelada oneja a la plaça de Lluís Millet, a tocar de l'estació. La seva argumentació és que "no és una bandera constitucional". Talment com si la Constitució espanyola delimités quines banderes poden o no poden onejar en espais no oficials. L'absolutista no té altra dèria que la prohibició de tot allò que li és desafecte. Necessita amagar la realitat per sentir-se segur, necessita emmordassar la dissidència per sentir-se hegemònic. Prohibir, prohibir, prohibir... No hi ha signe de feblesa més gran que aquesta obsessió.

Val a dir, però, que no hi ha cap guerra de banderes. És cert que Societat Civil Catalana fa mans i mànigues perquè n'hi hagi, però no se'n surt. No se'n surt, perquè tots aquells santcugatencs que consideren la bandera espanyola un símbol d'opressió no necessiten prohibir-la per mantenir-se ferms en les seves conviccions. És la diferència que separa un demòcrata d'un totalitari. Aquest últim barrina i barrina i si pogués "ah, si pogués!" amb quina celeritat prohibiria que la societat catalana "la de debò, no pas la galdosa plataforma que n'usurpa el nom" s'expressés lliurement penjant l'estelada al balcó de casa seva.

Sigui com vulgui, a desgrat del totalitari, que vol guanyar als despatxos allò que ha perdut a les urnes, l'estelada de Sant Cugat 'una bandera d'alliberament, que conté valors autènticament republicans' continuarà onejant a la plaça de Lluís Millet. Ara i després de les eleccions municipals. El pal que l'aguanta és prou prim per no envair l'espai dels vianants. Just al contrari de l'envelat que Societat Civil Catalana munta, per exemple, a la Rambla del Celler i que impedeix el pas de la gent. Posats a prohibir, poden començar per prohibir-se a si mateixos.

Cugat.cat , 27/3/2015