Després de l'èxit d'El Lobo, el director francès Miguel Courtois ha tornat a desenvolupar una història relacionada amb allò que en el llenguatge oficial s'ha anomenat cínicament guerra bruta contra ETA. El cert, però, és que els GAL eren una banda terrorista, creada i finançada pel govern del PSOE, que en només quatre anys, entre el 1983 i el 1987, va cometre 33 atemptats, va matar 26 persones i en va ferir més de 50. De fet, vint anys després, encara hi ha 17 casos que no han estat resolts, començant per la identitat de l'home X, el cervell de la banda. Un cervell que el film, com el conjunt de la societat, identifica clarament amb Felipe González. Tot i això, Courtois fa una aproximació molt epidèrmica als fets que narra. No entra a fons en la negativa sistemàtica de González a investigar els fons reservats o en els indults que el govern del Partit Popular va concedir a diversos terroristes dels GAL o en les mesures de gràcia que el PSOE va sol·licitar per als seus companys condemnats. Res a veure, per exemple, amb la profunditat i la versemblança d'aquella esplèndida Agenda oculta, de Ken Loach. La investigació portada a terme per Diario 16 sobre el cas se la considera el Watergate espanyol, però no ho és. Richard Nixon va haver de dimitir, Felipe González encara avui es permet donar lliçons de democràcia.