Sento simpatia per moltes de les idees polítiques i socials que defensa l'Assemblea de Joves de Sant Cugat (AJSC). Em sembla útil la tasca que fan en aquest sentit posant el dit a la nafra en injustícies diverses, com ara la violència de gènere, els drets dels homosexuals, el dret a l'avortament o el dret dels pobles a la llibertat. Tanmateix, mai no he acabat de compartir l'orientació del Premi Botifler que atorguen anualment. I no pas perquè hi estigui en contra. En absolut. La figura del traïdor, del caragirat, la trobem en totes les col·lectivitats humanes, al llarg de la història, i és una de les més reiterades en la literatura universal. Tanmateix, el mot botifler, en el sentit que va adquirir durant la guerra de Successió per definir els partidaris de Felip V de Castella, és genuïnament nostre i té una connotació molt especial. De fet, és per això que apliquem els mots traïdor i caragirat en un sentit generalista, i només fem servir el mot botifler per referir-nos als catalans que col·laboren amb els enemics del nostre país.

Fou per això que l'any 2012 vaig expressar per escrit el meu astorament davant el fet que fossin nominats dos independentistes com Jordi Puigneró i Raül Grangé, i ara ho torno a fer en veure que la castigada, en l'edició d'enguany, ha estat l'alcaldessa Mercè Conesa, una altra independentista. No hi estic d'acord. Ara fa tres anys, vaig dir que seria pertinent un replantejament, ja que al final, a força de tant garbellar, arribarem a qualificar Jaume I de botifler per haver fragmentat la nació catalana, i tot seguit Albert Artigas, de l'AJSC, molt amablement, em va respondre que admetia que "en ocasions, l'ús literal d'aquest apel·latiu [botifler] no s'ajustava de manera exacta al veritable esperit amb què escollim els nominats", però que creien convenient mantenir-ne el nom "malgrat ser conscients que, sovint, els personatges o institucions nominats no ho són estrictament per la seva condició de botiflers".

És a dir, que els mateixos organitzadors admeten la desorientació que de vegades genera el fet de veure alguns independentistes 'guardonats' com a Botiflers de l'Any. Dedueixo, doncs, per bé que puc estar equivocat, que l'AJSC entén que la major part de les coses que fem les persones té connexions amb la nostra col·lectivitat i que el premi no es basa només en qüestions relacionades amb la llibertat nacional. Molt bé. Tot col·lectiu és lliure de donar l'orientació que vulgui als premis que concedeix, en això no hi ha res a dir. Però si estem tots d'acord en què l'apel·latiu botifler no s'ajusta sempre a l'esperit amb què s'escullen els nominats, per què no dividir-lo? Per què no destinar el Premi Botifler a persones o entitats enemigues dels drets nacionals del nostre poble i crear un segon guardó per a temes d'una altra naturalesa?

Segons el meu parer, resulta incomprensible que una persona com Mercè Conesa, blasmada pel PP per haver penjat una estelada a la plaça Lluís Millet i per haver incorporat Sant Cugat a l'Associació de Municipis per la Independència, sigui considerada una botiflera mentre que el regidor no adscrit Bruno de Salvador i partits d'arrel totalitària i ultranacionalistes espanyols com PP i Vox, que estaven nominats, n'hagin quedat exempts. On som, si us plau? Això no té ni cap ni centener. Penso que una reflexió sobre aquesta qüestió clarificaria les coses i evitaria malentesos. El sol fet d'haver de donar tantes explicacions ja indica que hi ha una dissonància que desmereix el premi.

Diari de Sant Cugat , 6/3/2015