Si hi ha un partit català que té un futur encara més magre que el Partit Popular i el Partit Socialista, després del 27-S, és Unió Democràtica. De fet, n'hi hauria prou que es presentés tota sola a les eleccions perquè la seva desintegració fos immediata. Però si en èpoques més propícies no ha tingut valor de fer-ho, ara que és al caire del penya-segat, encara menys. Sembla que no s'adona que avui l'ambigüitat –tan rendible en altres temps– és verí per a les urnes i que les seves "línies vermelles" –que en realitat són blaves, de tan immobilistes– tenen el gust del vi picat.

Les línies diuen això: "dret a decidir només si és per mitjà d'un referèndum acordat amb l'Estat i no sortir de la Unió Europea" I com que estan convençuts que han fet la quadratura del cercle, se'n feliciten dient que són "un component de moderació des de la catalanitat". Però no hi ha cap quadratura, només hi ha un joc d'infants que no enganya ningú. D'una banda, perquè els dos grans partits espanyols ja han dit al Congrés que el dret de decidir no existeix i que un referèndum acordat és impossible; i de l'altra, perquè l'apel·lació al fantasma de la por –en la línia del PP– insinuant que Catalunya seria expulsada de la Unió Europea, és racionalment ridícula.

Com veiem, la maniobra d'Unió, esperonada per l'empresariat espanyolista, consisteix a guanyar temps per seguir fent la viu-viu. "Com que no ens deixen, oi?, hem de ser pacients i seguir fent pedagogia a Madrid, molta pedagogia". Arribats aquí, és obvi que Convergència no pot anar a les urnes el 27-S arrossegant el llast d'un partit com aquest. Seria suïcida. Per això, passades les eleccions municipals del mes de maig, caldrà que Convergència forci Unió a manifestar-se netament independentista o a afrontar les urnes per separat. Si Unió tria la segona opció, la caiguda pel penya-segat i la fugida de militants independentistes cap a Convergència estan garantides.

Nació Digital , 11/4/2015