Ara fa uns dies, el senador d'ICV Jordi Guillot publicava un article al seu blog en què acusava TV3 d'estar "lliurada" al procés català. Reproduiré aquí les seves paraules, per bé que traduïdes, ja que el text és en espanyol (!): "Si hi ha una televisió pública lliurada al procés, aquesta és TV3. No m'imagino els periodistes de TVE rebutjar els blocs electorals i exigir una informació electoral amb criteris professionals. El primer que haurien de preguntar-se els periodistes de TV3 és si la línia informativa d'aquesta televisió és garantia de pluralisme, rigor i independència per exigir als partits polítics no protegir-se amb blocs electorals."

La mala maror interna que està patint ICV davant la deriva espanyolista de la seva cúpula i la certesa que la patacada electoral del 27-S serà espectacular comporten les mateixes reaccions que les dels equips de futbol perdedors que justifiquen la derrota culpabilitzant-ne els "factors externs". Ja se sap, la manca d'arguments no deixa altra sortida que la mentida, la desqualificació i el judici d'intencions. I si el perdedor és un demagog, embolica que fa fort.

Anem a pams. És mentida que TV3 estigui lliurada al procés. N'hi ha prou d'agafar la programació per veure que l'acusació del senyor Guillot és una fal·làcia. Evidentment TV3 en parla, del procés, és clar que sí. Només caldria! En parlen els telenotícies, si s'escau, i en parlen els programes de debat, com ara ".CAT", d'acord amb l'actualitat. Però és tendenciós adduir que l'emissora i tots els seus treballadors hi estan "lliurats". De fet, a diferència del que fan les emissores espanyoles davant el mateix tema –on és un miracle veure-hi independentistes–, TV3 no s'està de convidar persones que són tan al·lèrgiques a la llibertat de Catalunya com ho és el senyor Guillot, o de promocionar rostres electorals que encara no han passat per les urnes. Segurament el senyor Guillot no deu haver llegit el llibre "TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d'Espanya?", en què explico amb detall minuciós la projecció que l'emissora va dedicar a l'embrió de Ciudadanos els dies en què només era un grupet de quinze persones merament anecdòtiques –quinze!– i les va sobredimensionar tot afavorint la seva entrada al Parlament.

Una altra cosa és que a un polític hispanocèntric com el senyor Guillot li provoquin urticària els espais en què la televisió nacional de Catalunya, d'acord amb el seu nom, aconsegueix superar la seva tradicional dependència emocional d'Espanya –encara ben palesa en els telenotícies– i mostrar un marc mental veritablement catalanocèntric. De tota manera, atès que el senyor Guillot, auxiliar tècnic sanitari, gosa donar lliçons de periodisme als periodistes, li respondré com a periodista. Són els periodistes i només els periodistes els qui tenen dret a decidir quines declaracions són notícia i quines no ho són, d'acord amb la seva professionalitat. Les quotes, en aquest cas, són antidemocràtiques, perquè, a més de pressuposar la tendenciositat del professional i convertir-lo en un mer instrument al servei dels partits, violen el dret del redactor a valorar professionalment la dimensió de la notícia. I això és inadmissible. Cap junta electoral ni cap partit polític no tenen dret a regular el criteri professional d'un periodista. Cal dir que, a desgrat del senyor Guillot, allò que seria escandalós és que el procés més important i multitudinari d'un poble, com és la recuperació de la seva llibertat, no es veiés reflectit de manera equivalent en la seva televisió nacional.

Nacio Digital , 25/4/2015