El Partit Popular de Sant Cugat ha vingut a casa meva a demanar-me que el voti en les properes eleccions municipals i m'han deixat un fullet amb la foto del candidat Jorge Carreras que enumera les coses que volen fer i les que volen prohibir. Tres i tres. Les tres primeres diuen el següent: "Un Ajuntament que respecti i serveixi a tots, pensin el que pensin, i sentin el que sentin, dins la llei", "Un Ajuntament que defensi i respecti la llibertat de tots" i "Un Ajuntament que respecti la pluralitat de la gent de la nostra ciutat". Les tres segones blasmen la integració de Sant Cugat "en l'Associació de Municipis per la independència, perquè no representa tots els ciutadans"; blasmen el suport a "causes secessionistes, perquè és un abús d'autoritat i de la llei"; i blasmen les "festes independentistes que només a alguns representen". Deixant de banda el fet que el text és una nefasta traducció de l'espanyol, cal fer algunes consideracions.

En primer lloc, sobta força que algú que diu que cal respectar tothom "pensi com pensi i senti el que senti dins la llei" vulgui prohibir la llibertat d'expressió dels qui no pensen ni senten com ell. A més, quina és aquesta llei que regula el pensament i els sentiments de la gent? Quina és aquesta llei que ens diu què hem de pensar i què hem de sentir? Voler que Catalunya sigui una nació lliure és contrari a la llei? Quina llei? La llei del totalitarisme? La llei de l'absolutisme? Qui ho diu, que l'Ajuntament de Sant Cugat no respecta la pluralitat i la llibertat de tothom? Som milers els santcugatencs que no ens sentim representats per la bandera espanyola que oneja a la seu consistorial, pagada amb els nostres impostos, i que, tot i això, no en fem motiu de guerra. No en fem, perquè som demòcrates i sabem que serà a les urnes, no pas als despatxos, on derrotarem l'opressió que aquesta bandera simbolitza.

Diu el senyor Carreras, perdedor de les eleccions anteriors, que l'Associació de Municipis per la Independència no representa tothom i que no s'han de destinar fons a sufragar causes i festes secessionistes. No diu res, en canvi, dels fons que el govern espanyol destina a sufragar causes nacionalistes espanyoles, a subvencionar associacions franquistes, a condecorar nazis i a fer festives i testosteròniques desfilades militars. Qui li ha donat permís per finançar tot això amb els nostres diners? Quina llei democràtica diu que el nazisme ha de ser condecorat? Quina llei democràtica diu que el franquisme ha de ser subvencionat? Quina llei democràtica diu que el dret a vot ha de ser criminalitzat?

És amb els nostres diners que el govern espanyol està finançant el despropòsit més escandalós d'Europa: una obra faraònica en forma de tren d'alta velocitat que circula sense passatgers, que passa per estacions fantasma, que ha costat més de 7.500 milions d'euros i que comporta unes despeses de manteniment de 1.630 milions. Ni tan sols el tren Barcelona-Madrid és rendible, ja que els pocs ingressos que genera no donen ni per cobrir la meitat del cost. Però, aleshores, qui paga aquesta sagnia? Doncs nosaltres, és clar. Som nosaltres els qui paguem aquest deliri ultranacionalista espanyol del partit del senyor Carreras. Un partit que es nega a retirar la Medalla d'Or de València a Franco, malgrat haver comès milers de crims contra la humanitat. Però s'entén, tanmateix, atès que el fundador del PP va ser precisament ministre d'aquell règim i la retirada de la medalla seria vista com si el PP renegués de si mateix.

Diari de Sant Cugat , 8/5/2015