Legalitat contra homosexualitat
Em resulta inconcebible que la Unió Europea doni suport a la pretensió francesa d'estigmatitzar un col·lectiu en funció de la seva orientació sexual. Ho trobo repugnant. Jo no sóc homosexual i em sento igualment agredit per aquesta legalitat que furga en la vida íntima de la gent i que, per tal d'encobrir una reducció pressupostària en els controls de sang, estableix una línia divisòria entre persones "normals" (que serien els heterosexuals) i persones "anormals" (que serien els homosexuals). Hi ha mesures que ofenen la intel·ligència, i aquesta n'és una.
Sembla mentida, d'altra banda, que ara que havíem aconseguit uns mínims europeus de respecte per la lliure orientació sexual de les persones, tot deixant enrere segles i segles de repressió i mentalitats homòfobes com la de Josep Antoni Duran i Lleida, que l'any 2011 demanava "teràpies psicològiques per tractar l'homosexualitat", aparegui un tribunal que gosi pronunciar-se en el sentit involucionista que ho ha fet. Heus aquí una demostració de fins a quin punt pot ser injusta i aberrant la legalitat. I una prova d'això és que aquesta mesura discriminatòria francesa no s'ha adoptat mai a Catalunya i, tanmateix, no hi ha cap cas documentat d'infecció del VIH arran d'una transfusió de sang. No n'hi ha hagut mai cap perquè els controls, amb les proves d'anticossos, són molt rigorosos i no necessiten que els donants expliquin si els agraden els homes o les dones. En l'escena de la biblioteca de la pel·lícula "Filadèlfia", de Jonathan Demme, el personatge que encarna Tom Hanks, malalt de SIDA, i el seu advocat, interpretat per Denzel Washington, mantenen una interessantíssima conversa en el decurs de la qual es diuen aquestes paraules: "L'essència de la discriminació rau a formular opinions sobre els altres no pas basades en els seus mèrits personals, sinó en la seva pertinença a un col·lectiu amb particularitats oposades."
Nació Digital , 9/5/2015