L'element més positiu del resultat que han deixat aquestes eleccions municipals és l'increment de la representació de l'independentisme a tot Catalunya. Un 8% més amb relació a les eleccions del 2011, cosa que significa que ens els ajuntaments catalans hi haurà ara molts més regidors independentistes que els que hi havia hagut mai. La part negativa és la pèrdua de la ciutat de Barcelona per 17.000 vots. Amb Ada Colau com a alcaldessa, mai no s'hauria pogut celebrar l'acte que el 4 d'octubre passat van dur a terme més de nou-cents ajuntaments a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per transmetre el seu suport al president Mas i defensar les llibertats nacionals de Catalunya. Mai, per tant, Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis, no hauria pogut pronunciar aquestes emotives paraules: "Ens ho posaran difícil, president, però sàpigues que ens tens al teu costat i que quan et giris ens veuràs al darrere".

Ara, doncs, tot serà molt més complicat, en aquest sentit, per bé que no hi ha cap procés d'alliberament que sigui fàcil. Però tampoc Ada Colau no ho tindrà fàcil, ja que si Xavier Trias va haver de fer un munt d'equilibris amb quinze regidors, ella, amb només onze, encara n'haurà de fer molts més. La seva, consegüentment, és una victòria de doble tall. Una victòria que posarà fi a la seva indefinició sobre la independència de Catalunya, ja que el Procés presentarà reptes i crearà situacions que no admetran la més mínima ambigüitat i que l'obligaran a pronunciar-se obertament a favor o en contra de la llibertat del seu país.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, l'independentisme, com hem dit, ha demostrat una força extraordinària, per bé que la suma de CiU, ERC i CUP, amb un 45%, queda per sota del 51% de la majoria necessària en una consulta. És una dada que en els quatre mesos vinents sonarà força en boca de les mateixes veus espanyolistes que tant havien insistit que aquestes eleccions no han de ser llegides en clau de primàries del 27-S. El que no diran és que són moltíssimes les persones que s'han abstingut o que no han votat ni CiU, ni ERC, ni la CUP i que, tanmateix, votarien SÍ en un referèndum d'independència. Per això el prohibeixen, perquè li tenen pànic. Ara, doncs, cal que l'ANC es guareixi de l'afonia que sembla que pateix i que, al costat d'Òmnium Cultural, faci sentir la seva veu neta i clara per tal que el 27 de setembre tot el món pugui veure que aquest poble no admet per a si mateix cap altre estatus que no sigui el d'Estat independent.

Racó Català , 25/5/2015