En el moment d'escriure aquestes línies ignoro encara el nom de la persona que es farà càrrec de la regidoria de Cultura, a l'Ajuntament de Sant Cugat, en aquesta nova legislatura, però li desitjo molt d'encert, sigui qui sigui. No és, tanmateix, de l'esdevenidor, del que vull parlar, sinó del que s'ha esdevingut en els darrers vuit anys amb Xavier Escura al capdavant de l'àrea esmentada. En aquest sentit, considero que han estat vuit anys altament positius per al municipi. I no em refereixo només al que en podríem dir 'esdeveniments de marca', d'aquells que projecten el nom de Sant Cugat de portes enfora, em refereixo sobretot a la tasca que porten a terme les petites entitats locals i que constitueix, en paraules del mateix Escura, la "cultura de base".

Conec molt bé el caràcter del meu país i sé fins a quin punt és difícil arribar a acords satisfactoris per a totes les parts. Massa sovint, un matís insignificant es converteix en un obstacle insalvable o en un element sobredimensionat que fa trontollar la negociació. És un tret molt nostre, aquest. Molt català. Un tret idiosincràtic que confesso que m'exaspera, però amb el qual hem de conviure perquè sembla que fer les coses planeres no s'adiu amb nosaltres. Tanmateix, per a un polític professional, això no és cap problema, ja que sap separar molt bé el dia a dia laboral de la seva vida íntima i personal. Però per a una persona com Xavier Escura, procedent d'un àmbit completament aliè, resulta impossible no endur-se a casa els conflictes, les discussions, les interpretacions, les desqualificacions... Xavier Escura és una persona culta, sensible, receptiva i d'una sola peça, en el sentit que no adopta personalitats diferents, segons la situació, cosa que el fa molt més vulnerable que si fos un polític d'esquenes amples i de tarannà abrandat.

Per això em sap greu que hagi plegat, perquè més enllà dels errors que pugui haver comès -tots en cometem, d'errors-, ha tingut moltíssims encerts i sempre, sempre, sempre, els ha dotat d'humanitat. Potser sembli un contrasentit que, essent humans com som, necessitem humanitzar les nostres relacions, però malauradament és així. Patim un dèficit força notable en aquest sentit i ha estat un regal comptar amb un home com Xavier Escura, disposat a escoltar tota mena d'idees, propostes, sentiments i il·lusions culturals, capaç de detectar-ne els valors i delerós de trobar la manera de materialitzar-los. El meu reconeixement, per tant, per aquests vuit anys de gestió cultural i de relacions humanes, gairebé una dècada de la nostra vida. Moltes gràcies, Xavier Escura.

Cugat.cat , 5/6/2014