De tant en tant apareixen llibres i discos que no desperten l'interès dels programes de ràdio i televisió, són llibres i discos els autors dels quals mai no gaudiran del circuit d'entrevistes de què gaudeixen els anomenats "autors mediàtics". I aquest silenci fa que no existeixin o que, si més no, les seves obres semblin menors i no mereixedores que se'n parli. Tanmateix, per ignorats que siguin, són bons llibres i bons discos. Per això avui vull parlar del darrer treball discogràfic de Josep Tero, un cantautor empordanès que fa més de trenta anys que pica pedra sense que la seva obra tingui el ressò que mereix.

Aquest treball discogràfic es diu "D'un mateix mar" i és un deliciós recull de poemes de diverses autores mediterrànies, entre les quals Caterina Albert (Víctor Català) –de qui s'inclou un poema inèdit–, Núria Albó, Anna Almazan, Maria Àngels Anglada, Clementina Arderiu, Núria Esponellà, Rosa Font, Maria Mercè Marçal, Marta Pessarrodona, Teresa Pous i Ànite de Tegea. Aquí us en deixo un petit tast.

Maria Mercè Marçal:

"Cenyides per la serp de la tenebra,
la lluna i tu sou u: arbre i mirall.
Fareu el ple quan el jorn llevi l'àncora
i naveguin banderes sense imperi."

Caterina Albert (poema inèdit):

"Després una ombra espessa cegà l'ull inatent,
rosecs, angoixes, guerres, avaraven llurs paranys,
i la petita larva d'humanitat absent
restà de nostres hores, i nostre cor i afanys."

Anna Almazan:

"Posa música al meu cos:
clau de sol a la mirada,
sostinguts a ran dels llavis,
un to dolç a les espatlles,
una nota aguda al pit,
un acord sublim al dors
i un deix a les meves mans
de silencis perllongats."

Teresa Pous (sobre la seva novel·la "La cançó dels deportats":

"Que em podríeu dir ara, estels d'aquesta nit,
quant de temps en aquest camp he de romandre?
I si hagués de quedar-me aquí, on jo malvisc,
doneu records de mi a la meva pàtria."

El disc, a més, té una particularitat afegida, i és que en el llibret interior, amb els textos de les cançons, hi apareix també una traducció a l'anglès, inclòs el pròleg de Marta Pessarrodona. Diu Pessarrodona: "Si oblido que hi sóc, si tan sols escolto, també em brolla un agraïment infinit: el que senten els lectors corrents davant d'un text. En aquest cas, oïdors, degustadors, que sovint són de l'altre gènere, el 'female gender'" En definitiva, un disc exquisit; un petit regal per alimentar l'esperit.

Racó Català , 24/7/2015