El 27 de setembre passat, dia de les eleccions catalanes, l'Estat espanyol va cometre un delicte gravíssim que ha de tenir el seu recorregut en les institucions europees i que ha de ser difós internacionalment a través del govern de Catalunya. Cal que el món sàpiga que Espanya és un Estat que viola els drets humans i els principis més bàsics de l'Estat de dret per mitjà de maniobres que impedeixen que tothom pugui votar. Aquest ha estat el cas de les eleccions del 27-S, en què només ha pogut votar un 7,5% dels prop de 200.000 catalans que viuen en altres estats. Desinformació total a les ambaixades i consolats, obstacles i impediments de tota mena, adoctrinament nacionalista espanyol -com el de l'ambaixada de Londres-, menyspreus dels funcionaris als residents catalans i a les eleccions en si mateixes, paperetes perdudes, paperetes impreses amb adreces errònies, paperetes llençades a les escombraries a Itàlia, paperetes que van arribar dues setmanes després de les eleccions, queixes de tota mena des dels cinc continents per la impossibilitat de votar... Des del Casal de Costa Rica, per exemple, diuen això: "Al final, després de tantes sol·licituds, de voler complir el nostre deure i de voler exercir el nostre dret com a ciutadans, només 18 catalans han pogut votar a Costa Rica. L'ambaixada en té censats 1.400".

Com veiem, es tracta d'un escàndol majúscul, una maniobra governamental espanyola absolutament repugnant i pròpia de règims dictatorials o de repúbliques bananeres, que és el mateix. Així narrava una catalana el cas de la seva família: "Em sembla una vergonya que no hàgim pogut votar. Em va arribar el sobre el 28 de setembre, l'endemà de les eleccions, i el darrer dia per enviar-lo era el 23. Votar és un dret, no un privilegi. Vaig trucar a l'ambaixada i em van dir que puc posar una queixa". A sobre se'n burlaven.

Davant d'aquest estat de coses, la resposta oficial catalana em sembla d'una tebior si més no inquietant. La conselleria de Governació ha dit: "Estem en un Estat arcaic que no ha protegit el dret fonamental de vot dels ciutadans a l'estranger". Certament és així. Però ¿creu la conselleria que l'expressió "no ha protegit" és de debò la més adient? El govern espanyol ha violat un dret fonamental i inalienable, com és el dret de vot, i ha manipulat el resultat d'unes eleccions, i l'únic que se'ns acut és dir que no ha estat prou "protector"? Només això? Renoi, quanta bona fe i quanta resignació. Espero que siguem més assertius a l'hora de construir un Estat, perquè aquesta mansesa concorda més amb un esperit autonòmic que no pas amb el d'una nació que vol ser lliure. Ja no som a l'etapa dels planys. Ara és hora de denunciar internacionalment i amb contundència les maniobres antidemocràtiques espanyoles; ara és hora d'utilitzar aquests delictes de l'Estat espanyol per explicar al món els principis absolutistes que el regeixen. Esperem, doncs, que hi hagi reflexió en aquest sentit.

Mentrestant, però, l'Estat espanyol, al mateix temps que manipula les eleccions catalanes, envia dos observadors, un del PP i un del PSOE, a supervisar les eleccions sistemàticament fraudulentes de Bielorússia i a donar-hi lliçons de democràcia. Les mateixes lliçons que ens dóna Felipe González en al·lusió a la majoria absoluta independentista de Catalunya: "La legitimitat del vot no pot estar per damunt de la llei". Ens ho diu l'home que presidia un govern que es va saltar les lleis, que es va saltar els drets humans i que es va saltar tots els fonaments democràtics creant amb finançament públic, amb els nostres diners, una banda terrorista anomenada GAL. Felipe González, tanmateix, mai no ha anat a la presó, mai no ha estat processat i mai no ha estat inhabilitat. Algú s'imagina entre quins barrots seria ara mateix Juan José Ibarretxe, si el seu govern hagués fet el mateix en sentit ideològic invers?

El delicte a l'Estat espanyol, allò que es considera delicte, és que el president de Catalunya, recollint el mandat democràtic de la ciutadania, posi les urnes per tal que la gent s'expressi lliurement. Això sí que és un crim. I com que és un crim, li han posat una querella criminal. I també el volen inhabilitar, no fos cas que tingués la gosadia de posar les urnes un altre cop. Té molta raó el president Mas, per tant, quan, referint-se al clam de la ciutadania, diu que "el que hauria fet un Estat amb una mínima solvència democràtica, en lloc d'ordenar al fiscal en cap de Catalunya que assistís al procediment judicial contra membres del govern català, seria retirar les querelles que va posar". Però l'Estat espanyol no ho farà, President, perquè si una cosa li ha mancat sempre ha estat justament això: solvència democràtica.

En tot cas, diguem per concloure que l'obstrucció del vot en un país veritablement democràtic és un delicte, un delicte gravíssim que no pot ser obviat o despatxat amb els tradicionals "no hi ha dret", "ja se sap", "Espanya és així". Els catalans que han vist vulnerat el seu dret de vot són milers, però encara que només fossin un centenar el fet continuaria essent gravíssim i inadmissible. N'hi ha prou de canviar d'escenari i de situar aquesta manipulació en un país del centre o del nord d'Europa per veure que l'escàndol hauria estat immens i que ja s'haurien produït dimissions i cessaments. Però ja hem vist el caràcter manipulador de la Junta Electoral Central espanyola i com el ministre Margallo, mancat d'arguments, envia al psiquiatre els qui ho denuncien. Com deia el franquisme, "Spain is different". És un eslògan, aquest, que es manté tan vigent com l'esperit del seu autor.

El Món , 18/10/2015