En un text d'ara fa tres mesos, quan la directiva del FC Barcelona va comunicar que no recorreria la multa de 30.000 euros que li havia imposat la UEFA per les estelades exhibides durant la final de la Champions, a Berlín, vaig escriure que la decisió em semblava tan vergonyosa com la multa en si mateixa i preguntava al senyor Bartomeu: "Què farà el Barça quan la multa es multipliqui? Prohibirà la llibertat d'expressió dels socis? Convertirà en delinqüents els propietaris del club? Doncs bé, com ha dit recentment Luis Enrique, la bola s'ha fet més grossa. Ara la directiva del Barça ens vol fer creure que tot s'ha acabat i que la UEFA ha fet marxa enrere.

Però no és veritat. Simplement s'ha produït una pausa perquè hi ha un recurs presentat -un recurs fet més per la pressió social que no pas per desig de la directiva- sense que això vulgui dir que ja no es continuaran obrin expedients per les estelades, per les xiulades a l'himne de la UEFA i pels crits d''independència'. El testimoni gràfic que van recollir els delegats d'aquest organisme al Camp Nou el dia del partit amb el Bate Borissov tenia per objectiu fonamentar justament aquests expedients.

I aleshores què?, es preguntarà molta gent. Què cal fer, davant els atacs totalitaris de la UEFA contra la llibertat d'expressió? Qui és la UEFA per negar el dret de la gent a lluir un símbol del seu país perfectament cívic i legal? Qui és la UEFA per prohibir que el públic cridi "independència" en el minut 17:14 dels partits del Barça? ¿Ens ho diu una entitat que en el Google apareix associada al terme "màfia" en 637.000 entrades? És aquesta mateixa entitat qui ens ho diu? El Barça, senyors, és propietat dels socis, i els socis s'expressaran dins de casa seva com els vingui de gust.

Tanmateix, seria ridícul pensar que l'actitud de la UEFA respon a un interès específic d'aquesta entitat. Sobretot tenint en compte els anys que fa que les estelades són una constant al Camp Nou i que han estat molts els jugadors que les han passejades sense cap problema. Ves per on, ara que les estelades no són només al Camp Nou, sinó que són a tot Catalunya, ja sigui en habitatges particulars, ajuntaments o places públiques, i ara també que el govern espanyol i una entitat d'ultradreta i supremacista espanyola com Societat Civil Catalana han vist amb ràbia que no les podien prohibir, resulta que la UEFA decideix intervenir. Renoi, quina casualitat. Doncs no, no és cap casualitat. No cal ser cap llumenera per saber qui s'amaga darrere d'aquesta persecució. No és pas la UEFA qui no suporta les estelades, és el govern espanyol.

És més senzill del que ens volen fer creure. L'ultranacionalisme espanyol és antidemocràtic per definició i no suporta que el món vegi que la realitat catalana és completament diferent de la que expliquen Mariano Rajoy o García-Margallo. Si el món no la veu, ja respiren tranquils. I perquè aquesta realitat resti amagada, no dubten a fabricar lleis absolutistes que criminalitzin, prohibeixin i emmudeixin la dissidència. Fins i tot -amb una foto al costat de Ciudadanos i el Partit Socialista, les altres dues peces del trident- han intentat prohibir que el Parlament de Catalunya pogués debatre sobre la independència. Són al·lèrgics fins i tot a la possibilitat que la gent pugui enraonar.

Però hi ha un altre element a tenir en compte amb relació a la persecució de les estelades. De fet, això sol, ja ofereix un retrat força diàfan d'aquesta directiva. Em refereixo al nomenament d'Albert Soler com a cap de relacions institucionals esportives del FC Barcelona el 10 de juny de 2014. Just el mateix personatge que en l'època de Zapatero, quan era Secretari d'Estat per a l'Esport d'Espanya, ja es va pronunciar totalment en contra de les seleccions catalanes. Va dir que "Catalunya no pot competir contra Espanya, perquè una part no pot jugar contra un tot". Soler, d'altra banda, és membre de Societat Civil Catalana.

Precisament l'entitat ultranacionalista espanyola que més s'ha significat per l'odi a les estelades. Aquest és, doncs, l'home a qui Josep Maria Bartomeu i la seva junta, a més de situar-lo per damunt del cap de gabinet, del director de comunicació i del director de relacions institucionals i protocol, li han confiat les gestions per tal que les estelades deixin d'estar perseguides (!). Per dir-ho ras i curt: és la mà dreta de Bartomeu. Talment com si deixéssim un banc de sang a cura del comte Dràcula. Arribats aquí, només resta dir que el fet que a hores d'ara Albert Soler encara no hagi estat destituït estalvia tot comentari sobre el que hom pot esperar de l'actual directiva del FC Barcelona.

El Món , 8/11/2015