A Sant Cugat es mata
En el cas d'aquest darrer certamen, el "Sang Cugat" –en felicito l'autor per un nom tan ben trobat–, han estat quatre dies de presentacions de llibres, conferències, lectures, col·loquis i gastronomia relacionada amb el món del crim. Imagino que en el futur també hi pot haver una projecció testimonial de films de cinema negre. En aquest sentit estaria bé recuperar algunes produccions catalanes del gènere. Ho dic perquè Barcelona va ser un activíssim centre de producció de cinema policíac en les dècades del 1950 i 1960 i escenari de magnífiques pel·lícules, com ara A tiro limpio, de Francesc Pérez-Dolz, Apartado de correos 1001, de Juli Salvador, o Distrito Quinto, de Juli Coll.
La frase "a Sant Cugat es mata" no és meva, és de Joan Ramon Armadàs, i al·ludeix, d'una banda, als crims ficticis de les novel·les de sèrie negra que s'escriuen a la ciutat, i, de l'altra, al fet que també s'hi cometen crims reals, encara que per sort sigui en comptadíssimes ocasions. Ja se sap, allà on hi ha éssers humans hi ha crims i més d'un cop hem llegit als diaris que algun d'aquests crims s'ha comès al nostre municipi. La novel·la negra, doncs, només és un reflex aproximat d'aquesta realitat de la naturalesa humana. La realitat supera sempre la ficció fins al punt que hi ha fets reals que no poden ser descrits per la literatura o pel cinema per la senzilla raó que el públic els jutjaria del tot inversemblants. Esperem que aquest primer "Sang Cugat" hagi estat l'inici d'una trobada anual ràpidament consolidada. De lectors no en falten, ja que Catalunya ha estat sempre un país on la novel·la negra ha tingut un nombre força elevat de seguidors incondicionals.
Cugat.cat , 13/11/2015