És ben conegut el comportament que finalment ha tingut Catalunya Sí que es Pot en el debat d'investidura celebrat al Parlament, alineant-se amb el búnquer nacionalista espanyol –Ciudadanos-PSOE-PP– en contra de la llibertat del nostre país. Sobre això no cal dir res més, perquè tothom ho ha vist i els seus vots i els seus noms ja quedaran per sempre en la història fent costat als de tan insignes enemics d'aquesta llibertat. A mesura que passi el temps, quan Catalunya sigui membre de ple dret de les Nacions Unides –cosa a la qual són tan al·lèrgics–, aquest punt de la història els incomodarà força i si poguessin n'arrancarien la pàgina. Però el que està fet ja està fet.

Només cal veure que, tot i que la independència encara no ha arribat, Catalunya Sí que es Pot ja ha començat a percebre les conseqüències del seu gest. Per això Joan Coscubiela, diputat de la formació, en assabentar-se que fins i tot el regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, de Barcelona en Comú, els retreia l'acció de "votar amb el bloc del búnquer", ha corregut a justificar-se emmascarant la realitat. Però no pas amb arguments, sinó amb acusacions, que és el recurs habitual dels qui tenen la cua de palla. Diu Coscubiela que situar-los en el búnquer és "fer moltes trampes i falsejar la realitat". I ha afegeix: "No estem alineats en cap dels dos blocs, sinó amb la democràcia, el procés constituent i el referèndum". Però la realitat és tossuda i desmenteix Coscubiela. La realitat, senyor Coscubiela, no suma intencions, suma vots. Si haguéssim de sumar intencions, és a dir, la raó per la qual cada votant s'inclina per una opció determinada en lloc d'una altra, en tindríem tantes com individus i no en trauríem mai l'entrellat. El que compta és la suma dels vots que obté cada opció. I en aquest cas el resultat ha estat el següent: 72 llums verds, 63 llums vermells. És a dir, 72 vots a favor de la llibertat de Catalunya i 63 en contra. I entre aquests 63, és clar, els onze vots de Catalunya Sí que es Pot.

Té gràcia, d'altra banda, que el senyor Coscubiela gosi donar lliçons de democràcia com a membre destacat d'unes sigles que han emmordassat els seus diputats, impedint-los votar d'acord amb la seva consciència en una qüestió capital com és la llibertat de Catalunya. Aquest ha estat el cas del diputat Joan Giner, que va denunciar haver estat amenaçat d'expulsió si no obeïa el dictat de la direcció. Curiosa manera d'estar "alineats amb la democràcia", sí senyor. Ben curiosa. Tan curiosa i galdosa com la cantarella del referèndum. De quin referèndum ens parlen? On és, senyors Rabell i Coscubiela, aquest referèndum? En quina data l'hem de celebrar? El 2714, potser? Un referèndum és allò que han demanat tots els demòcrates de Catalunya des de l'inici del Procés i és el que sempre els ha estat negat des del Congrés espanyol. Justament va ser aquesta negativa la raó per la qual va caldre celebrar un procés participatiu el 9 de novembre de 2014. Procés participatiu, per cert que va ser força menyspreat per ICV.

Sigui com vulgui, malgrat que el búnquer s'ha engreixat una miqueta gràcies als senyors Rabell, Coscubiela i companyia, el procés de creació de l'Estat català independent seguirà endavant i la història s'encarregarà d'acolorir de vermell els rostres bunquerians. Just el mateix color dels botons que ells van prémer el 9 de novembre de 2015 al Parlament de Catalunya.

Nació Digital , 14/11/2015