L'Audiència Nacional espanyola i el Partit Popular tenen molts punts en comú. I no sols perquè a l'Estat espanyol no existeix la separació de poders, sinó perquè tots dos tenen les seves arrels en el franquisme. El Partit Popular (abans Alianza Popular), va ser fundat per Manuel Fraga Iribarne, mà dreta de Franco, i l'Audiència Nacional (abans Tribunal de Orden Público franquista) continua essent un òrgan de repressió política. És el tribunal que l'any 2004 va acusar de terrorisme un nen de catorze anys anomenat Èric Bertran, per haver demanat a una cadena de supermercats que etiquetés els seus productes en català; és també el tribunal que va amenaçar aquell nen repetides vegades dient-li: "Di que eres español o te encierro"; i és el mateix tribunal que ara es dedica a amenaçar els ajuntaments catalans que han donat suport a la resolució independentista del Parlament de Catalunya, entre els quals el de Sant Cugat. Els acusa d'haver comès un delicte "de sedició", "de rebel·lió", "de prevaricació", "de desobediència", "d'ús indegut de fons públics" i "d'usurpació d'atribucions". Déu n'hi do, oi? Només hi falten aquelles entranyables paraules que Franco adreçava sempre als sediciosos aconsellant-los que fessin com ell i que no es fiquessin en política.

Com és natural, l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha respost que l'esmentat suport del Ple de l'Ajuntament, amb els vots de Convergència, Cup i Esquerra, "no vulnera la llei" perquè és "un posicionament polític emparat en la mateixa Constitució espanyola". I té tota la raó, ja que el text constitucional diu que "es garanteix la llibertat ideològica" així com "l'autonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitat jurídica plena". I és que només les dictadures criminalitzen la llibertat ideològica. A l'Estat espanyol, però, la llibertat només és de pensament. Pots pensar el que vulguis mentre no ho verbalitzis; pots voler la independència de Catalunya, sempre que et limitis a compartir el teu desig amb la iaia. És a dir, la llibertat està prohibida. I això és així perquè, segons l'Estat espanyol, encara que els set milions i mig de catalans -nadons inclosos- hi votessin a favor, la llibertat seria impossible per llei. La llei de les cadenes.

La llei de les cadenes i del búnquer, caldria afegir, atès que en el ple del consistori santcugatenc, el Partit Socialista, company de búnquer del PP, va arribar a dir que tant la resolució del Parlament com la moció de l'Ajuntament "afebleixen les institucions i l'autogovern". No en volia saber d'altra! Francament, cal molta barra per dir que la llibertat "afebleix l'autogovern". És el súmmum del cinisme. Però sembla que no es pot demanar més. És el missatge oficial espanyol: no vulguis ser lliure, perquè, com més ho siguis, més captiu seràs; acata la llei de l'amo i seràs feliç.

Pronostico des de fa molts anys que l'Estat espanyol, per culpa de la seva manca de cultura democràtica, està abocat a un trauma de dimensions còsmiques arran de la independència de Catalunya. El trauma gegantí del 1898, amb la independència cubana, semblarà una rebequeria d'infant al costat de l'impacte psicològic que li causarà la independència catalana. En això, tanmateix, Catalunya no hi podrà fer res. Per explicar-se un trauma, cal mirar l'interior d'un mateix.

Cugat.cat , 11/12/2015