En una democràcia totalitària com l'Estat espanyol, en què no hi ha separació de poders i totes les seves institucions estan controlades pel Partit Popular i pel Partit Socialista, no sembla probable que el recurs presentat per la defensa d'Arnaldo Otegi al Tribunal Suprem pugui prosperar. Otegi, com sabem, sortirà de la presó el 28 de març vinent després d'haver-hi entrat el 2009 sota l'acusació d'intent de refundació de Batasuna i de reunir-se amb ETA. Tot i això, no prou satisfets amb aquest empresonament de gairebé set anys, els 'tribunals polítics' espanyols han determinat que, encara que Otegi sigui un home lliure, restarà inhabilitat per ocupar càrrecs públics o per presentar-se a unes eleccions fins l'any 2021.

Però quin és el delicte que Otegi va cometre? Quin és l'abominable crim de què se l'acusa? Doncs un crim que posa els cabells de punta i glaça la sang: va intentar posar fi a la lluita armada d'ETA i cercar vies de pau en aquell conflicte. Dues coses, aquestes, que a l'Estat espanyol són inadmissibles perquè, es digui el que es digui, no hi ha la més mínima voluntat d'enterrar ETA. Ja fa anys que l'Estat espanyol va decidir que ETA li era molt més útil viva que morta. Naturalment, es tractava d'evitar que pogués fer mal, però no pas d'enterrar-la. Altrament no es podrien justificar tot un seguit de polítiques repressives a Euskal Herria, i encara menys la detenció, tortura i empresonament de persones innocents, l'anul·lació de llistes electorals de l'esquerra independentista, la criminalització de bascos desafectes al totalitarisme espanyol i la inhabilitació de persones que, com Otegi, van veure que la llibertat dels bascos no arribarà per la via de les armes, sinó per la via de les urnes.

La inhabilitació d'Otegi, doncs, respon a l'obligació ineludible d'alliberar-lo. Fa molt lleig que un Estat membre de la Unió Europea tingui presos polítics. Per això serà un alliberament forçat, un alliberament de cara a la galeria. És a dir, fent veure que ja és un home lliure sense que ho sigui de debò. D'aquesta manera, l'Estat espanyol pretén aconseguir dues coses alhora: d'una banda, guardar les aparences; de l'altra, mantenir Otegi emmanillat. Podrà anar pel carrer com qualsevol de nosaltres, és clar, però no podrà exercir un dret humà bàsic: participar en les eleccions del seu país. I no ho podrà fer perquè per l'Estat espanyol, atès que no pot vèncer l'independentisme a les urnes, inhabilita els independentistes que lideren les llistes electorals. Aquesta és la raó per la qual volien inhabilitar el president Mas i ara intentaran fer-ho amb el president Puigdemont. Aquesta és, en definitiva, la doctrina nacionalista espanyola: fer lleis que criminalitzin la independència nacional de catalans i bascos per tal de poder-los perseguir en nom de 'la llei'. La seva 'llei'. Allò que l'Estat espanyol encara no ha comprès, però, és que cap ni una d'aquestes lleis antidemocràtiques, per més nombroses i repressives que siguin, no podrà impedir la llibertat de cap poble amb consciència de poble.

Racó Català , 29/1/2016