La consideració social de l'escriptor
Segons el meu parer, això és degut al fet que la professió d'escriptor no gaudeix de la mateixa consideració social que les altres perquè ser escriptor es considera un hobby, una cosa que hom fa com a complement després de guanyar-se la vida en coses serioses. L'escriptor és l'element exòtic de la família, és com l'infant que té traça per escriure i que per Nadal l'enfilem dalt d'una cadira perquè ens expliqui un conte o ens reciti una poesia i el puguem aplaudir.
Però passen els anys i els escriptors ens veiem obligats a respondre dia rere dia la mateixa pregunta perquè l'opinió que la societat té de nosaltres continua essent la mateixa. Doncs bé, jo escric perquè és la meva feina. No hi veig la notícia. La notícia, en tot cas, seria que essent pilot d'aviació fes de taxista. Però, si sóc escriptor, què se suposa què he de fer, si no és escriure? Pel que fa als meus llibres d'assaig, de ficció o de teatre, puc dir que cadascun té la seva pròpia entitat, però el discurs de fons és la reivindicació de l'ètica. De l'ètica i la dignitat. Dues coses molt poc contemporànies però sense les quals, per a mi, la societat es converteix en una selva i en el paradís dels depredadors. M'agrada aportar elements de reflexió als meus lectors perquè que se sentin més forts i més assertius en la defensa dels seus drets com a éssers humans.
Cugat.cat , 22/4/2016