Realment vergonyós el comportament de l'Ajuntament de Tortosa, amb l'alcalde Ferran Bel al capdavant, negant-se a complir la Llei de la Memòria Històrica que obliga a retirar el monument feixista d'aquella ciutat. Aquesta llei, especialment adreçada a les administracions, diu que els elements o símbols "commemoratius d'exaltació personal o col·lectiva de l'aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura hauran de ser retirats dels edificis i espais públics". Paral·lelament, el març passat, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció presentada per la CUP que insta l'Ajuntament de Tortosa a retirar immediatament el monument feixista "sense cap mena de consulta o dilació, per a la seva posterior museïtzació en un espai de memòria, tal com indica el protocol elaborat pel Memorial Democràtic". L'Ajuntament de Tortosa, però, no sols s'hi nega, sinó que pretén carregar la responsabilitat a la ciutadania el 28 de maig vinent. D'aquesta manera, sigui quin en sigui el resultat, el consistori podrà rentar-se'n les mans. Crida l'atenció que els membres d'un consistori deleguin en la ciutadania les funcions per a les quals han estat escollits. Llàstima que, atesa la seva inoperància, no deleguin també el seu sou. Això no justificaria la inoperància, és clar, però com a mínim, ningú no els podria acusar de cínics.

El cinisme de l'alcalde Ferran Bel i dels dinou regidors que tan indignament li donen suport –sembla que el franquisme té arrels profundes a Tortosa i tothom vol estar-hi bé– es fa palès, d'una banda, en la decisió de fer la consulta tot burlant-se del Síndic de Greuges i del seu dictamen, que diu: "La retirada del monument és una obligació legal que l'Ajuntament de Tortosa ha de promoure, i que no pot ser sotmesa a consulta popular", i, de l'altra, en les dues preguntes que han acordat per a la consulta. Vegem-les:

"En relació al monument de la batalla de l'Ebre, que va inaugurar el general Franco l'any 1966, què creu que l'Ajuntament de Tortosa ha d'impulsar:
a) Retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau.
b) Mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau."

Que n'és de bonica la paraula 'pau', oi? És tan bonica, que el franquisme n'estava enamorat. Recordo molt bé l'ús que en feia repetint aquell eslògan tan entranyable del 1964 que ens parlava dels "XXV Años de Paz". "Pau", és clar, era un eufemisme de "Victòria": "XXV Años de la Victoria". Va ser també el 1964 que, per glorificar la "Victòria", es va inaugurar a Madrid el monument "Los Ángeles de la Paz", de l'escultor franquista José Espinós Alonso, autor, alhora, de la reixa d'accés a la nau principal del Valle de los Caídos. Igualment, van construir l'Hospital de la Paz i una via de circumval·lació madrilenya anomenada Avenida de la Paz, coneguda avui com l'M30. I que n'eren de bonics aquells segells amb la imatge de Franco i el lema: "XXV Años de Paz Española". Es veu que la "paz" és com l'AVE: hi ha "paz espanyola" i "alta velocidad espanyola".

Com veiem, l'alcalde Ferran Bel, la seva número dos, Meritxell Roigé, i la resta de preservadors del monument feixista que glosa un règim genocida, han introduït la paraula "pau" en les dues preguntes per veure si la ciutadania pica. Qui vol la guerra, oi? El parany més sibil·lí, però, s'amaga en la segona pregunta, especialment en els mots "reinterpretar-lo" i "contextualitzar-lo". Ve a dir-nos: "Vegeu com no cal retirar el monument? N'hi ha prou que el "reinterpretem" i que el "contextualitzem", i llestos." Pel mateix preu podem agafar els garrots vils i reinterpretar-los com una cadira multiusos amb un petit rètol 'contextualitzador' al costat, i podem deixar les plaques del jou i les fletxes a les façanes de les cases tot 'contextualitzant-les' amb una petita explicació en una plaqueta inferior. Tot s'hi val en nom de la "memòria històrica" i la "pau". Però ja ho diu Raimon en aquella exquisida cançó: "De vegades la pau no és més que això: una buida paraula per a no dir res; de vegades la pau."

Jo, personalment, he retret a l'alcalde Ferran Bel aquesta burda manipulació per amagar la seva ideologia i li he demanat que compleixi els requeriments del Síndic de Greuges, del Memorial Democràtic, de l'entitat tortosina Casal Panxampla i, entre d'altres, de la Comissió de la Dignitat, però ha estat inútil. I, a més, amb unes respostes farcides d'hipocresia i cinisme que provoquen vergonya aliena. CDC hauria de saber quina mena de personatge té dintre del partit. I també la ciutadania de Tortosa. Estem parlant d'un alcalde capaç d'estar-se set hores –set hores de rellotge– fent piulades al Twitter en horari laboral. Set hores fent piulades! No se'n diu, d'això, malversació de cabals públics?

El despotisme de Ferran Bel també s'ha manifestat menyspreant els requeriments de la Comissió de la Dignitat. Davant d'això, la Comissió li retreu així el seu comportament: "Una triple vergonya: vergonya monumental, vergonya de consulta i vergonya de pregunta." I ho argumenta d'aquesta manera: "40 anys després de la fi de la dictadura, encara tenim al mig del riu el monument d'exaltació franquista més gran de Catalunya. [...] És un despropòsit absolut la convocatòria d'una consulta ciutadana sobre el futur d'un monument d'exaltació franquista, que s'hauria de retirar de l'espai públic per dignitat democràtica i en compliment de la Llei de Memòria Històrica." I afegeix que la pregunta és una vergonya perquè, entre d'altres qüestions, "el monument no és a la batalla de l'Ebre [com afirmen Ferran Bel i els 19 regidors de la vergonya, que fent ús de la llibertat de vot dels seus partits (CiU, ERC, Movem-ICV i PSC-PSOE) hi han donat suport], sinó que és un monument d'exaltació del franquisme dedicat "Al caudillo de la cruzada y a los 25 años de paz", en record dels vencedors i per a humiliar els vençuts." I pregunta: "Quina pau promou el manteniment d'un monument d'exaltació franquista a l'espai públic? La promoció de la pau només pot arribar amb la seva retirada. Què vol dir 'reinterpretar-lo i contextualitzar-lo'? Qui esculli aquesta opció no sabrà què està votant exactament. A més, no hi ha reinterpretació possible: ha estat, és i serà un monument d'exaltació franquista, més enllà de possibles rentades de cara."

Doncs bé, com deia, la resposta de l'alcalde Ferran Bel ha estat de burla absoluta a tots aquests arguments. Afirma que es va presentar a les eleccions amb la consulta en el programa i d'aquí no es mou. La maniobra de Bel, tanmateix, era clara: s'ho va preparar bé perquè, fos quin fos el resultat de la consulta de la vergonya, ell sempre hi guanyés. Si guanya la primera pregunta, podrà dir als seus respectats franquistes: "Nois, jo he fet tot el que he pogut per mantenir el monument, però..." I si guanya la segona podrà dir a tothom: "Jo m'he limitat a obeir el resultat de la votació". Magistral, oi? I miserable també. És a les escoles i als museus on cal fer memòria històrica tot erigint monuments en record de les víctimes dels genocides, com es fa a Alemanya, no pas preservant-ne l'escòria monumental que els honora.

Arribats aquí, Ferran Bel i els 19 regidors de la vergonya poden estar contents. Ja fa temps que compten amb el suport entusiasta de Falange Española, que demana "el mantenimiento y la iluminación del monumento a los caídos que hallaron la gloria en la Batalla del Ebro". Això sol ja ho diu tot. En realitat, però, la "pau" d'aquesta gent i dels qui, sota un vergonyós i hipòcrita vernís democràtic, els preserven els monuments, no és més que por. Por de nosaltres, dels qui no volem la nit. Raimon ho expressava meravellosament: "De vegades la pau no és més que por: por de tu i de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por."

Racó Català , 29/4/2016