La consulta organitzada per l'Ajuntament de Tortosa –en la qual només van participar-hi unes 8.000 persones de les 28.000 amb dret a vot– ha donat com a resultat el manteniment del monument feixista de la ciutat, que és el que volien la Falange, determinades entitats nostàlgiques de l'antic Règim, i també, com és prou sabut, l'alcalde Ferran Bel, que fins i tot va aprofitar la seva presència a TV3, trenta-sis hores abans, per fer-ne campanya amb el suport d'un altre convidat que en negava el caràcter franquista, apel·lava a les seves qualitats estètiques i qualificava de "simpàtica", l'àguila que hi van posar.

La consulta, però, va ser una farsa. Una farsa per un munt de raons. Set, si més no: una, perquè la semàntica de la butlleta era descaradament manipuladora; dues, perquè mentia de manera flagrant –no és un "monument de la batalla de l'Ebre", sinó, com va dir el governador civil de l'època a Franco: "Este es, señor, el monumento que hemos levantado con un propósito de homenaje a Vos, a vuestro ejército, a vuestra obra, a sus raíces y a su proyección actual y futura"–; tres, perquè incompleix la Llei de la Memòria Històrica; quatre, perquè contravé la resolució del Parlament de Catalunya, que aquest 2016 va instar l'Ajuntament de Tortosa a "retirar-lo immediatament"; cinc, perquè fa befa dels requeriments que el Síndic de Greuges, la Comissió de la Dignitat i diverses entitats locals, entre les quals el Casal Panxampla, han fet a l'Ajuntament en aquest sentit; sis, perquè, com diu Òmnium Cultural, s'ha intentat "emmascarar amb bonisme democràtic el que és una banalització del franquisme"; i set, perquè, en definitiva, escup sobre la memòria d'unes persones que van donar la vida en defensa de les llibertats arrasades pels assassins que el van inaugurar.

Dos altres elements que l'alcalde Ferran Bel va introduir els dies previs a la consulta per afavorir l'opció de mantenir el monument van ser el de les seves dimensions i el de la propietat. Amb relació al primer element, va dir que encara que guanyés l'opció de retirar-lo seria de difícil materialització perquè "té unes dimensions que si es trasllada a un altre lloc encara tindrà més impacte." Déu n'hi do! I pel que fa a la propietat, sempre fent campanya a favor que el monument no es toqui, va dir que "no és propietat de l'Ajuntament de Tortosa", ja que "és al mig del riu, que és de titularitat estatal", de manera que una victòria de l'opció de retirar-lo serviria de poc atès que primer caldria demanar permís a "pràcticament tots els nivells de l'Administració". En altres paraules, segons Bel, l'Ajuntament no pot tocar el monument. Arribats aquí, la pregunta és: si l'Ajuntament no té potestat sobre el monument, per què va organitzar una consulta el resultat de la qual, fos quin fos, no podria complir? Hi ha res més submís que organitzar una consulta per preguntar si es pot demanar permís? Les consultes, senyor Bel, són per decidir, no pas per emprenyar la gata fent instàncies per triplicat.

Curiosa i entusiasta sintonia, per cert, entre Ferran Bel i el portaveu del Partit Popular, Francisco Javier Dalmau, en aquesta matèria, fins i tot en les declaracions posteriors a la consulta. Tots dos han demanat "respecte als tortosins". Talment com si els tortosins estiguessin exempts de les decisions del Parlament de Catalunya, que ja hem dit que va instar el consistori a retirar el monument. El manteniment de la simbologia feixista, sigui a la població que sigui, degrada tot el país. I és vergonyós que un país que vol esdevenir un nou Estat d'Europa radicalment democràtic tingui la immensa barra de banalitzar les 'glòries' d'un règim genocida pel diabòlic procediment de 'reinterpretar-les'. Realment fa fàstic, només de sentir-ho. Cal ser cínic, molt cínic, per adduir que un monument erigit a la glòria d'un genocida, el monument més gran de Catalunya, pot ser 'reinterpretat'. Hi ha gent molt afeccionada a 'reinterpretar' el feixisme a casa nostra. Si van 'reinterpretar' Juan Antonio Samaranch, homenatjant-lo post mortem al Palau de la Generalitat, o Carles Sentís, nomenant-lo president del Col·legi de Periodistes, què no faran amb una pila de formigó i dues punxes de ferro. No sé si en aquests moments falten traductors i intèrprets a Catalunya, però no hi ha dubte que anem sobrats de reinterpretadors. En tenim un bon excedent. Hi ha reinterpretadors que fins i tot es reinterpreten a si mateixos.

És ben curiosa, d'altra banda, aquesta fal·lera per demanar "respecte als tortosins" per part dels qui no respecten els catalans. O és que el Parlament de Catalunya, no representa tots els catalans? Ves per on, els qui s'han rigut del Parlament són els mateixos que ara mateix estarien demanant que se'l respectés si aquest hagués dictaminat al seu favor. Com hi ha món! I pensar que encara hi ha gent de bona fe que es pregunta com és que Franco va morir de vell! Fa més de quaranta anys que és mort i encara hi ha alcaldes i regidors que es pregunten si cal retirar o mantenir els símbols que exalten el seu règim de terror i que organitzen consultes per abordar la qüestió com si es tractés d'instal·lar un semàfor o de pintar de blau o de vermell el vaixell turístic de l'Ebre.

Curiosa, també, la brillantíssima argumentació de diversos tortosins per mantenir el monument: "Sempre ha estat aquí", "Sempre l'hem vist aquí", "Sempre ha format part del riu, és un símbol de Tortosa". Caldria que aquestes persones ens expliquessin quin significat atorguen a la paraula 'sempre'. Consideren, potser, que el monument va aparèixer com un bolet després del Big Bang? Quantes generacions inclou, des del seu punt de vista, el terme 'sempre'? O és que tal vegada Tortosa neix amb ells, i la Tortosa d'abans no compta? Quina consulta es va fer a la ciutadania per posar-lo al mig del riu, com si 'sempre' hagués estat allí? On és el resultat de la consulta popular del 1966? Diguem-ho clar i català: en els arxius de l'Ajuntament de Tortosa no hi ha cap resultat en aquest sentit, perquè el monument va ser imposat –remarquem-ho: imposat– per un règim sanguinari per tal de glorificar el seu cabdill i humiliar els vençuts. I, no obstant això, Ferran Bel i els regidors que, llevat del de la CUP, han avalat aquesta farsa no han tingut escrúpols a l'hora de rentar-se les mans carregant el mort a la ciutadania. Però ara són ells els qui s'han cobert de glòria. No volien passar a la història com els polítics que van retirar un monument feixista i ara resulta que hi passaran com els representants municipals que es van burlar del Parlament de Catalunya tot protegint el que en diuen "un símbol de Tortosa". Esperem que Convergència, en la seva refundació, s'adoni que alcaldes com Ferran Bel constitueixen un llast nefast per al partit.

Encara bo que als gloriosos consistorials de Tortosa no se'ls ha acudit el disbarat de 'reinterpretar" el monument penjant-hi una estelada. Ai, no, és clar! Això no se'ls podria acudir mai, perquè penjar-hi una estelada seria fer bandera d'una opció política. El monument, en canvi, no fa política; el monument és només una baluerna simpàtica que no fa bandera de res. Doncs bé, atès que el monument d'exaltació del feixisme més gran de Catalunya és un símbol de Tortosa, segons 5.755 tortosins, proposo que a partir d'ara tingui nom. Un nom que li escaigui i pel qual el coneguem la resta de catalans: "La Vergonya de Tortosa".

El Món , 6/6/2016