L'escriptor i traductor Josep M. Jaumà, fill de Reus però resident a Sant Cugat des de fa quaranta-vuit anys, ha rebut en poc temps diversos premis pel seu treball en la traducció del llibre Irlanda indòmita, que recull 150 poemes de William Butler Yeats. Ha rebut per la mateixa obra el Premi Crítica Serra d'Or, el Premi Rafael Jaume de traducció poètica, que concedeix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana de les Illes, i la Menció Especial de Traducció dels Premis Ciutat de Barcelona. És un reconeixement del tot merescut, perquè Jaumà ha fet un treball esplèndid, exquisit, diria jo.

El llibre, que és la primera antologia de l'obra de Yeats traduïda al català, abasta des del 1889, quan Yeats tenia vint-i-quatre anys, fins als darrers poemes de la seva vida, escrits el 1939 poc abans de la seva mort. El nombre de 150 poemes no és casual, ja que s'ha volgut que fos així per celebrar el cent-cinquantè aniversari del seu naixement a Dublín, la capital de la República d'Irlanda. Yeats, com sabem, va ser un home fortament implicat en el dret a la independència del seu país, i en els seus textos hi trobem moltíssimes al·lusions als grans líders del moviment d'alliberament de l'illa, com ara Edward Fitzgerald, Robert Emmet, Thomas Davis, John O'Leary, Charles Stewart Parnell... o els màrtirs Kevin O'Higgins i Roger Casement. Com diu Josep M. Jaumà, la seva era "una poesia d'expressió personal per ajudar a sentir i a reflexionar a tot un poble. There is no fine literatura without nationality: la Irlanda somniada, el país que havia conservat la dimensió espiritual de la vida, havia d'estar a l'extrem oposat de l'Anglaterra puritana, materialista i colonialista."

Crec que no seria bo parlar de l'obra de Yeats sense fer-ne un tast, per petit que sigui. Heus aquí dos petits bocins que m'agraden molt i que queden al marge del vessant polític. Un és "L'amant suplica a l'amiga a favor dels vells amics":

Malgrat que brillen els teus dies,
i que hi ha veus entre la gent
i nous amics que t'elogien,
no siguis orgullosa i cruel;
pensa en els amics d'abans:
s'alçarà el flux amarg del temps,
la teva beutat perirà i es perdrà
per als ulls de tothom, menys per a aquests.

I l'altre, "Gratitud als mestres desconeguts":

Allò que es proposaven,
ho feien:
tot penja com gota de rosada
d'un bri d'herba.

Tots els poemes, naturalment, figuren en el llibre en la seva versió original, cosa que permet valorar la re-creació, per part d'en Jaumà, del que ha estat creat, remarcant-ne l'essència i completant allò que ja és en si mateix complet, en la línia del que reclamava Goethe, "evitant la rigidesa d'una armadura: aquest és el propòsit de l'acció viva i eterna" d'una bona traducció. Moltes gràcies per aquest regal als catalans, Josep M. Jaumà.

Cugat.cat , 17/6/2016