Ja fa temps que observo la circulació d'algunes furgonetes dels serveis de neteja municipals pel passeig central de la rambla del Celler de Sant Cugat, entre la rotonda del Celler Cooperatiu i l'avinguda de les Corts Catalanes, i em crida l'atenció el cruixir continu de l'enrajolat per allà on passen. Entenc que és lògic que cruixin, perquè el pes d'aquests vehicles, per bé que es mouen a poc a poc, és força elevat i les malmet, o malmet encara més les que ja estaven malmeses. Entenc que no és pràctic que aquests escombriaires tinguin la furgoneta aparcada en un punt distanciat del lloc on estan treballant i que es vegin obligats a anar i venir tota l'estona per buidar el cabàs. Però no seria més raonable que, si realment necessiten tenir la furgoneta a prop, circulessin pel carril bici, que té un terra més sofert?

Penso que és convenient que els seus superiors, que potser no hi han parat atenció, els donin indicacions precises en aquest sentit. I no ho dic pas perquè envaeixin un espai propi de vianants –s'ha de reconèixer que les furgonetes circulen amb molta cura–, sinó perquè l'enrajolat és un bé comú que té un cost públic i que hem de preservar. El trencament de rajoles comporta no sols que aquestes se separin del terra i ballin cada cop que un vianant hi posa el peu, sinó que es converteixin en embassaments d'aigua bruta que el terra fred no absorbeix i que esquitxen contínuament les cames de les persones que les trepitgen.

És lògic que l'operativitat d'alguns serveis creï certes irregularitats, ja es comprèn, però aquesta en concret té una solució tan senzilla que segurament ens la podem estalviar. Paral·lelament, en sentit positiu, cal remarcar el civisme dels treballadors d'aquests serveis, en general, procurant sempre que les seves màquines, com ara els hidronetejadors o les bufadores elèctriques, no ruixin els vianants o els obliguin a respirar la pols. Es nota que han rebut instrucció precisa sobre aquestes qüestions i és d'agrair. Estem parlant de coses domèstiques, ja ho sé; estem parlant de coses petites. Però el dia a dia de les persones està fet justament d'això, de coses petites que fan la vida més agradable.

Cugat.cat , 30/12/2016