Per fer una truita cal trencar els ous
Joan Coma, en declaracions a Catalunya Ràdio, va dir haver-se quedat astorat per l'escena esperpèntica que va viure a l'Audiència durant l'interrogatori, en ser instat a explicar com fa les truites i quin grau de força hi empra. El van detenir, el van emmanillar i el van dur a Madrid perquè respongués això. Sembla un despropòsit, per descomptat, però és molt més greu. És una violació de la llibertat d'expressió, és un acte de violència d'un Estat que segresta un ciutadà, l'acusa de delictes al·lucinants, l'amenaça amb vuit anys de presó, el despulla de drets civils bàsics i limita la seva llibertat privant-lo de passaport. Aquesta violència contra els qui no professen la religió nacionalista espanyola, però, és una praxi habitual de l'Estat. Recordem el cas d'Èric Bertran, que a l'edat de catorze anys, l'any 2004, sota el govern de Zapatero, va ser acusat de terrorisme per demanar a Supermercats Dia que etiquetessin els seus productes en català, i va ser amenaçat per la jutgessa de l'Audiència amb aquesta frase dita a crits i repetida diverses vegades davant la negativa del nen a respondre afirmativament: "¡Di que eres español o te encierro!"
Val a dir que no és fàcil entrar en el cervell plistocènic d'aquesta gent per entendre quins són els seus paràmetres mentals. Cal veure-hi també els referents masclistes que regeixen la seva concepció del món per comprendre l'associació d'idees que fan entre el mot "huevos" i el terme "cojones". És a dir, en la línia d'aquelles inoblidables paraules del 2011: "El Plan Hidrológico sale por cojones, va a ser un paseo militar; el presidente ha dicho en el Consejo de Ministros que esto salía por huevos". No és estrany que una mentalitat i una actitud davant la vida com aquestes ordenessin que Joan Coma, com si fos un perillosíssim terrorista sanguinari, sortís de l'Audiència envoltat de vint-i-cinc policies (25!). Ni el feixista Comitè d'Activitats Antiamericanes, de Joseph McCarthy i Parnell Thomas, va gosar arribar a aquest extrem amb els acusats que citava a declarar.
Tot a la vida té una part positiva, però. I la part positiva de tot plegat no és únicament que han d'estar molt mancats de fons d'armari per veure`s obligats a recórrer a un vell franquista com Josep Anglada, en clau de denunciant, a fi de poder iniciar el procés contra Joan Coma; també demostren estar força mancats d'intel·ligència en fer un ridícul tan espantós davant del món i mostrar-se com un Estat que vol competir amb Turquia per la violació de determinats drets humans. La judicialització de la discrepància a l'Estat espanyol, la criminalització de les urnes, l'assetjament a la llibertat d'expressió i l'establiment de tribunals polítics per a perseguir persones desafectes al Règim, són mesures d'un Estat sense fonaments democràtics i tan a la vora del paroxisme –sobretot en veure el to serè i impertèrrit amb què se'l mira l'independentisme–, que acabarà com les cintes magnetofòniques de la sèrie televisiva Missió impossible. És a dir, autodestruint-se.
El Món , 2/1/2017