I si cada cop que tenim un déjà vu, és a dir, la sensació d'haver conegut algú abans o d'haver estat en un lloc anteriorment, fos un missatge del passat? Aquesta és la tesi sobre la qual descansa el darrer film de Tony Scott, autor d'estupideses com ara Top Gun o Días de trueno però que, aquesta vegada, miraculosament, ha recuperat el pols narratiu d'El ansia, aquella excel·lent pel·lícula de culte sobre l'envelliment, la solitud i la recerca de l'amor protagonitzada per David Bowie i Catherine Deneuve. Déjà vu és més envitricollada, certament, però la idea, per bé que inversemblant per a la ciència actual, resulta apassionant. Si fos certa, si fos possible viatjar al passat per tal de modificar el present, faríem realitat un desig universal: el dret a una segona oportunitat. Malauradament, Ray Bradbury, en un esplèndid conte curt*, ja ens va advertir del perill de voler manipular el passat. Matar-hi, ni que sigui sense voler, un simple coleòpter, encara una flor, pot destruir una baula important en l'evolució de les espècies. I és que n'hi haurà prou que trepitgem la més petita de les papallones per deixar una petjada com un abisme en l'eternitat.
*
El so d'un tro (A sound of thunder)
Inclòs al llibre:
Temps al temps. Antologia de contes de ciència-ficció (La Magrana)