La setmana passada es van tancar les votacions de la primera fase de l'elecció del "Català de l'Any", el guardó que organitzen conjuntament El Periódico i Televisió de Catalunya. La llista inicial es va tancar amb quaranta-quatre noms els deu primers dels quals passaran a la fase següent, que s'obrirà el 8 de gener i que determinarà els tres finalistes.

Deixant de banda el fet que entre els guanyadors de les edicions anteriors -Ernest Lluch, Pau Gasol, Manuela de Madre, Ferran Adrià, Joan Manuel Serrat i Joan Massagué- hi hagi un nombre significatiu de militants o simpatitzants socialistes, l'edició d'enguany presenta notables irregularitats que han de ser denunciades i que podrien comportar la impugnació del concurs. I és que durant la primera setmana de la convocatòria, Èric Bertran, el tercer nom més votat, va ser dràsticament ocultat, cosa que, a banda de constituir un greuge comparatiu, es va convertir en un factor de dissuasió per al votant potencial que, per més que el cercava, no el trobava a la llista. Calia molta perseverança per intuir que el tercer candidat, després de Joan Laporta i Lluís Llach, es trobava en una llista marginal identificada com a "Altres". Amb el pas dels dies, el nombre de candidats anava creixent amb noves incorporacions i la llista es mantenia oberta, però el nom de Bertran -repetim que era el tercer- continuava sense aparèixer. Aquesta situació de flagrant discriminació es va mantenir fins que un votant va formular una queixa explícita que va obligar els organitzadors a rectificar, per bé que a contracor. Tan a contracor, que van sotmetre Bertran a un nou greuge comparatiu: ara sí que apareixia a la llista, una llista alfabètica de 44 noms, però ell era l'únic que no estava inclòs en el lloc que li corresponia. Per trobar-lo calia anar al final de tot, al número 44. D'aquesta manera, qui el volgués votar, en no veure'l entre Emma Vilarasau i Fabià Estapé (l'ordre era per noms, no pas per cognoms), entenia que Èric Bertran no figurava entre els seleccionats i votava una altra opció. Ningú, com és lògic, ja fos cercant-lo per la lletra E o per la B, podia intuir que l'havien amagat al final, darrere de Víctor Mora.

Les raons que motiven els ciutadans a aportar noms de personatges públics a la llista del "Català de l'Any" són diverses, però gairebé sempre estan relacionades amb l'actualitat: Joan Laporta per la bona marxa del FC Barcelona, Lluís Llach per la seva anunciada retirada professional, Pepe Rubianes per la polèmica que van generar les seves declaracions en un programa de TV3, Emma Vilarasau per la sèrie Ventdelplà o Èric Bertran per la publicació del llibre Èric i l'Exèrcit del Fènix en què explica com va ser acusat de terrorista per l'Audiència Nacional espanyola per haver demanat a supermercats DIA que etiquetessin els seus productes en català. Sobre aquests fets, i també sobre l'assetjament psicològic i les agressions subsegüents que Bertran va patir a l'institut de Vidreres, on cursava quart d'ESO, el Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès estrenarà oficialment el proper 26 de gener l'obra Èric i l'Exèrcit del Fènix, dirigida per Pere Planella.

No es tracta de dir si l'Èric Bertran podria haver esdevingut o no "Català de l'Any", al capdavall es tracta d'un guardó sense cap mena de rellevància, però la descarada manipulació que els organitzadors han fet de la candidatura d'Èric Bertran per tal que no surti escollit, infringint fins i tot els articles 3 i 11 del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya, demostra que la història es repeteix. Com ja va passar a l'institut de Vidreres, novament són catalans els qui no sols li giren l'esquena, sinó que l'arraconen i l'amaguen com si fos un empestat.

Notícies:

• País immadur, per Alfred Bosch (Avui, 29/12/06)
  
• Joan Puig i Víctor Alexandre denuncien irregularitats en l'elecció del Català de l'Any (Vilaweb, 27/12/06)