Sant Jordi 2017 ja és història, però és recurrent (i absurd) que cada set anys, com enguany, sorgeixi el debat sobre si ha de ser una diada festiva o ha de continuar essent feinera. Dic que és un debat absurd, gairebé ridícul, perquè no té cap mena de sentit. En tindria si la diada trontollés i, d'uns anys ençà, hi hagués una minva de la participació de la ciutadania, així com de la venda de llibres i roses, i calgués cercar noves articulacions. Però això no passa en absolut. Sant Jordi és una diada única i admirada arreu del món justament per la seva idiosincràsia i per la seva força. Només cal observar els ulls esbatanats de la gent forana que ho veu per primer cop.

A Sant Cugat, com a tot arreu, aquest Sant Jordi ha estat un èxit sense que el fet de coincidir en diumenge hagi incidit de manera determinant. És el sol i la temperatura, no pas el vermell del calendari, el que fa que la festa sigui radiant. I la d'enguany ho ha estat. Jo, per tant, no sóc partidari d'ampliar la diada a tot el cap de setmana cada cop que cau en diumenge. Entre altres coses, perquè aquesta circumstància no fa que les possibilitats econòmiques de la gent augmentin. Vull dir que els pressupostos familiars són els que són, i més dies per comprar no vol dir necessàriament més diners per gastar.

Naturalment, no tinc cap actitud bel·ligerant contra aquesta ampliació. És una decisió dels llibreters i són ells els qui han de veure si veritablement els convé. Però com a escriptor no m'agrada. Sant Jordi és un dia a l'any, no dos. Aquest és el seu encant i aquesta és la seva raó de ser. Allargar la festa a tot el cap de setmana fa que se'n desvirtuï el sentit i que sembli més una fira que una diada. Posats a fer, podríem acabar imitant la Setmana del Llibre en Català, que dura deu dies, cosa que seria una bajanada. Sant Jordi, com dic, és el 23 d'abril, no pas el 22 i el 23. I el dia dels enamorats a Catalunya és també el 23, no pas el 22 i el 23. Una diada té vint-i-quatre hores, no quaranta-vuit.

Cugat.cat , 28/4/2017