El cas de l'hostessa del torneig Comte de Godó de tennis, Raquel Muñoz, obligada –com les seves set companyes– a vestir d'estiu malgrat el fred evident, i acomiadada després per gosar denunciar-ho, no té res de sorprenent en una societat fal·locèntrica com la nostra. Malauradament és així. Només cal veure els insults i desqualificacions que ha rebut a la xarxa no només per part de molts homes, sinó també de moltes dones que són encara més masclistes que ells. Però que no sorprengui no vol dir que sigui admissible des del respecte per la dignitat de les persones. Com tothom va poder veure en les imatges televisives, mentre el públic assistent anava equipat amb bufandes i anoracs –un dels partits el van fer a tres graus i els altres entre vuit i deu–, les hostesses del torneig patrocinat per Schweeppes, eren obligades a vestir un polo primet de màniga curta i una faldilleta també curta per tal que bona part del seu cos quedés al descobert i complís la missió per la qual se les contracta, que és la de ser un mer objecte decoratiu. En el seu lloc podrien posar-hi perfectament gerros amb flors, però, com tothom sap, els gerros i les flors, a diferència de les hostesses, no aguanten l'ombrel·la o el paraigua dels tennistes ni s'ajusten a la missió erotitzadora que pretenen Schweppes i el Trofeu Comte de Godó.

Aquesta és la denúncia de Raquel Muñoz: "Vam estar tres hores tremolant a tres graus, tremolant de no sentir-nos els peus. Podien haver fet perfectament un vestuari que ens tingués tapades i que igualment promocionés la marca. Jo i les meves companyes gairebé cada nit teníem febre. Sortíem dels partits amb febre. Jo sortia amb febre i migranya. Cada nit malaltes i ens petaven les dents. Era treballar en unes condicions en contra de la teva salut i en contra la teva dignitat. Sempre som noies. Noies, faldilleta i ensenyant carn. El cas és que no podíem portar la jaqueta perquè no es veia bé la marca, que també és al paraigua. S'ha de veure el vestit i és igual que passem fred."

Doncs bé, dues hores després d'haver dit això, Raquel Muñoz, de vint-i-tres anys, era acomiadada. L'agència, en comptes de protegir-la de la prepotència de Schweppes, que és qui determina com han d'anar vestides les hostesses, es va indignar i la va despatxar. De fet, expliquen que ja el primer dia, en demanar que les abriguessin, les van amenaçar: "Ens van respondre que si seguíem queixant-nos ens acomiadaven a totes". I van callar. És prou sabut que la por de perdre la feina fa submisa la gent. Raquel Muñoz, que no és submisa, l'ha perduda. La llei del silenci triomfa sempre en aquestes condicions, i Schweppes ho sap. Per això, en lloc de demanar disculpes a aquestes noies públicament, va contestar amb un comunicat cínic i arrogant farcit de contradiccions segons el qual "la nostra prioritat és el benestar de totes les persones que treballen representant la nostra marca. [...] Totes les persones contractades sabien perfectament que la seva feina es desenvoluparia a l'aire lliure." A l'aire lliure, sí; però no de manera denigrant.

I Raquel Muñoz, des de Catalunya Ràdio, va replicar: "Ells diuen que dissabte veuen les inclemències del temps i que canvien. No és veritat. De fet, el primer dia, dissabte, vam haver de demanar que, si us plau, ens posessin unes mitges. Només unes mitges, eh? Després vam queixar-nos ja molt, perquè van començar a fer partits de nit amb baixes temperatures i ens va arribar una jaqueta negra el dimarts o dimecres. I això després de mil queixes no només a l'agència, sinó també a l'empresa patrocinadora. La primera [companya malalta] va caure el primer o el segon dia i la van substituir en qüestió d'una hora sense que ningú no se n'assabentés. I també va marxar una noia amb 38 de febre, que ja no va tornar. Venia gent de Schweppes que ens veia tremolar i deia: "Estan molt maques". Eren molt conscients de tot plegat. L'any passat ja hi va haver queixes pel fred i van posar aquella jaqueta, però van decidir retirar-la. Les altres agències d'hostesses van fer un canvi de roba d'estiu a roba d'hivern. La nostra no. Quan hem vist el comunicat [de Schweppes], les companyes i jo rèiem, perquè era com llegir una novel·la de ficció. Quan diuen que entre partit i partit descansàvem en un lloc resguardat, és mentida. Érem al darrere de l'estand de Schweppes, en una carpa trencada on hi havia les capses de beguda."

En el comunicat de Schweppes, de què parla Raquel Muñoz, crida l'atenció aquesta afirmació: "Ni durant els dies del torneig ni al final, l'agència d'hostesses no va rebre cap queixa formal". Formal? Com la volien, per escrit i amb tres còpies? I queixa oral? Segur que no en van rebre cap, de queixa oral? Aleshores com és que l'agència va haver d'amenaçar les hostesses amb l'acomiadament? Com és que, vista la situació, Schweppes va haver d'adquirir les esmentades jaquetetes per cobrir l'expedient a corre-cuita? Per què amaga que va exigir que mantinguessin les jaquetetes obertes a fi que es veiés el logo de l'empresa, cosa que les feia absolutament inútils? Si aquesta, segons afirma Schweppes, és la seva manera de vetllar perquè el seu personal estigui "adequadament abrigat", per què no vestien els seus directius de la mateixa manera? Per què no duien ells un polo ajustadet i una faldilleta curta que deixessin al descobert els seus braços i les seves cames peludes? Si del que es tractava és d'estar ben bufons, per què els directius de Schweppes i del Godó no es treien els abrics, les americanes i els pantalons i començaven per donar exemple?

Situacions com aquesta, en què la figura de la dona és denigrada a causa de la mentalitat fal·locràtica d'una empresa o organització, n'hi ha a grapats cada dia en tota mena d'àmbits. Passa, però, que no ens n'assabentem perquè, com li ha succeït a Raquel Muñoz, denunciar-les comporta perdre la feina. Hi ha empreses que, com a imatge de marca, no volen persones, volen cossos, cossos femenins que facin una funció merament ornamental que indueixi el consumidor a associar la satisfacció visual que proporciona aquella ornamentació amb la satisfacció, posem per cas, de beure's una marca de tònica determinada. Aquesta és la raó per la qual Schweppes no volia hostesses, Schweppes volia conilletes, conilletes com les de Playboy.

En tot cas, les hostesses no es van queixar pas de l'uniforme, ja hi estaven d'acord. Simplement, com és lògic, el consideraven inacceptable amb aquella temperatura. Tot i així, ja n'hem vist el resultat. Cal dir, però, que res d'això no seria possible sense la complicitat d'altres actors, com ara, en aquest cas, l'agència d'hostesses i els organitzadors del Trofeu Comte de Godó. La primera ha fet costat a Schweppes, i el segon se n'ha rentat les mans. Just el mateix, ves per on, que han fet els tennistes. Si qui t'aguanta el paraigua o l'ombrel·la quan descanses només és un cos, una simple ornamentació, no cal sortir en la seva defensa. Raquel Muñoz té un cos molt bonic, certament, per això la van contractar. Però també té un bonic cervell, un cervell assertiu que no es deixa trepitjar la dignitat. La dignitat de ser dona, que és el mateix que ser persona. O no?

El Món , 8/5/2017