És molt positiu que en el darrer ple municipal de Sant Cugat hi hagués acord –exceptuant-ne el PP– en la necessitat d'elaborar un protocol d'actuació que eviti la violència masclista en celebracions que apleguen molta gent, com ara la Festa Major. No crec que Sant Cugat, per la seva idiosincràsia, sigui un punt calent a Catalunya en aquest sentit, però sí que és cert que en determinats espais, durant la Festa Major d'altres anys, hi ha hagut noies que han estat víctimes de comportaments masculins degradants.

Dissortadament, aquesta mena d'agressions, fruit d'una mentalitat primitiva segons la qual la dona és un mer objecte de plaer masculí que pot ser grapejat contra la seva voluntat, les trobem encara avui en tota mena de països de l'anomenat Primer Món. Sovintegen a Estocolm, Amsterdam, Hamburg, Barcelona... Recordo perfectament alguns casos d'enguany, com ara el de la noia que va ser violada per tres homes a Girona el mes de gener, o el de la noia agredida sexualment per tres individus durant el Carnestoltes de Vilanova el mes de març, o el de la noia catalana violentada de la mateixa manera per dos homes a prop de l'aeroport de Munic, a Alemanya, el mes d'abril.

Fixem-nos, a més, en un detall força significatiu que sembla inherent a la majoria d'agressions d'aquesta mena, i és el perfil covard de tots els agressors. No em refereixo només al fet de ser més forts físicament que les seves víctimes, sinó a la seva actuació en grup. El grup els envalenteix i, en qualitat de públic agraït, els fa sentir-se mascles; el grup els reafirma com a tals i apaivaga els dubtes inconfessos que ells mateixos tenen sobre la seva masculinitat.

Cugat.cat , 26/5/2017