Crec que és molt bo per a Sant Cugat que el ple de l'Ajuntament hagi acordat la creació d'una Bústia Ètica, que permeti que els ciutadans puguin denunciar possibles casos de corrupció. Aquesta Bústia consistirà en un canal d'Internet per mitjà del qual tothom podrà advertir sobre fets concrets o demanar que s'investigui determinada praxi, ja sigui individual, empresarial, política, etc. El pas següent, a partir d'aquí, correspondrà a una comissió municipal ètica, que haurà d'escatir la seva veracitat i, en cas afirmatiu, actuar en conseqüència.

Serà una Bústia anònima. És a dir, que el consistori permetrà que el denunciant, si ho vol, mantingui en secret la seva identitat. Amb això es pretén evitar que la por d'algunes persones a patir represàlies les faci optar pel silenci. Sabem que la impunitat de bona part dels afers de corrupció és fruit de la por dels testimonis a veure's perjudicats personalment si els denuncien, per la qual cosa sembla recomanable l'anonimat.

Tanmateix, la condició humana té grandeses i misèries, i una de les misèries que palesen cada dia les xarxes socials és l'ús que fan de l'anonimat alguns individus per calumniar, injuriar, difamar o escarnir persones per mitjà de falsedats a fi d'embrutar-los el nom. Hom pot dir, és clar, que si la denúncia és falsa no prosperarà. I és cert. No caldria sinó! Però, fins i tot encara que la denúncia no fos feta amb mala fe, qui rescabalarà la persona difamada? Com podrà aquesta, si se'n demostra la falsedat, denunciar el fals i anònim denunciant pel prejudici causat? La idea de la Bústia Ètica és bona, però crec que abans caldria reflexionar sobre aquestes qüestions.

Tot Sant Cugat , 1/8/2017