Eragon és la primera part d'una trilogia que pretenia convertir-se en el gran espectacle del Nadal 2006 i que finalment ha quedat en un foc d'encenalls. I és que cal alguna cosa més que una coartada literària, un desplegament d'efectes especials i uns actors famosos perquè la filmació d'una història esdevingui una pel·lícula en lloc d'un producte. Doncs bé, Eragon és un producte. Dirigida pel debutant Stefen Fangmeier, autor dels efectes visuals de Twister, La tormenta perfecta i Master and Commander, Eragon és una fantasia èpica l'únic interès de la qual rau més en el que sembla, una caricatura, que no pas en el que és en realitat, un garbuix d'escenes confuses i de diàlegs pèssimament filmats. Potser el públic infantil, força més benèvol i agraït, hi passi una bona estona envoltat de bruixots, reis dolents, dracs voladors i mons de somni, però l'espectador adult, en general, difícilment se sentirà gratificat per alguna altra cosa que no sigui l'excel·lent treball de Jeremy Irons i Robert Carlyle (Full Monty) i el fet que Eragon només duri una hora i tres quarts.