Francament interessant aquest nou film d'Alejandro González Iñárritu, l'autor d'Amores perros i 21 gramos, premiat en l'apartat de Millor Director en el Festival de Canes. Magnífic el mosaic de personatges repartits en tres continents -Àfrica, Àsia i Amèrica- que acabaran units per un caprici del destí i magnífica també l'apologia sobre la transcendència de tota acció humana, per insignificant que pugui semblar-nos. Babel ens parla de les fronteres interiors, de la dificultat de comunicació, de l'ocultació de les emocions i del pànic a reconèixer la nostra vulnerabilitat; ens parla d'aquest pànic que ens tenalla la gola, que ens impedeix expressar els sentiments i que ens aboca al silenci i a la solitud. Només una cosa té prou força per unir les persones, independentment de la llengua que parlin, del lloc on es trobin i de la classe social a la qual pertanyin: el dolor. El dolor i l'aflicció. Gran treball de Brad Pitt, en aquest sentit, i formidable el de l'actriu mexicana Adriana Barraza. Un film sobre l'abisme de la confusió.