En unes polèmiques declaracions, la candidata socialista a la presidència de França, Ségolène Royal, ha dit que "Com en totes les democràcies, el poble que vota és sobirà i lliure i els quebequesos decidiran lliurement el seu destí quan arribi el moment. No ha de ser França qui dicti, ni als quebequesos ni als canadencs, què han de fer". Té raó. De fet, són tan entenimentades les seves paraules que només algú mancat de cultura democràtica les rebatria. Aleshores, per què sonen tan buides i tan poc creïbles, aquestes paraules? Per què només el govern canadenc, a través del seu primer ministre, Stephen Harper, se les ha pres seriosament i ha replicat Royal dient que "no era correcte que un dirigent estranger interfereixi en els assumptes d'un altre país"? Doncs perquè tothom sap que la senyora Royal no pensa el que diu. I no em refereixo a la independència del Quebec, punt en el qual el gruix de la societat francesa podria estar-hi d'acord, sinó al dret de tot poble a decidir lliurement el seu destí.

I és que la relació de França amb el Quebec no és gaire diferent de la d'Espanya amb Portugal, malgrat les diferències lingüístiques d'aquests dos darrers països. En tots dos casos, hi ha una mirada de nostàlgica grandeur que mai no ha acabat d'interioritzar l'emancipació de les antigues colònies com un fet irreversible. Per això la senyora Royal veuria amb bons ulls la independència del Quebec; perquè només la voluntat quebequesa d'esdevenir part de França, la faria més feliç que el naixement d'un nou Estat de parla francesa. En realitat, però, no hi ha cap sentiment afectiu de França vers el Quebec ni d'Espanya vers Portugal, la prova és que aquestes antigues metròpolis, ja sigui per sentiment de superioritat o per despit, sempre han menystingut les cultures quebequesa i portuguesa.

Si algun polític català vol posar en evidència el nivell de cultura democràtica de la senyora Royal només li ha de fer dues preguntes. Una: el poble català, com a poble democràtic, té dret a decidir lliurement el seu destí? I dues: això és extensible, també, al poble cors? Diu la saviesa popular que abans s'atrapa un mentider que un coix.

El Singular Digital , 30/1/2007