La dècada dels anys 60 del segle passat té una força mítica que creix amb el pas del temps. Van ser tants els tabús que va trencar, va ser tan gratificant el canvi de valors que va produir i tan extraordinària l'explosió creativa que va comportar, que és natural que sigui recordada com una època irrepetible. Darrere d'ella va arribar la fi de la innocència. Els assassinats dels germans Kennedy i de Martin Luther King van fer baixar dels núvols les esperances de fraternitat universal que els joves d'aleshores s'havien forjat. Robert Kennedy, amb el seu programa d'integració racial, encarnava aquestes esperances -recomano escoltar atentament el seu magnètic discurs al final del film-; per això l'impacte de la seva mort a l'hotel Ambassador de Los Angeles va ser tan espectacular. Bobby, el film d'Emílio Estevez, reconstrueix molt bé l'atmosfera d'aquelles últimes hores així com l'idealisme i els neguits de l'època. Esplèndida Sharon Stone i colpidor Laurence Fishburne en el seu discurs sobre l'odi i la rancúnia.