Realment esplèndida aquesta pel·lícula de Paul Verhoeven, inspirada en uns fets reals que van tenir lloc a Holanda, sota el domini nazi, i que condensa en una de sola la vida de tres dones que, tot i haver col·laborat amb la resistència holandesa, van morir a mans dels seus per raons equivocades. Esplèndid també el retrat que fa de la condició humana, capaç del crim més abjecte i de la generositat més elevada. No hi ha personatges unidimensionals, fins i tot els més repugnants presenten escletxes d'humanitat alhora que els més íntegres, tard o d'hora, acaben mostrant la més ferotge animalitat. Interessantíssim, per altra banda, el paper jugat pel col·laboracionisme en l'èxit de l'ocupació alemanya amb milers de delacions motivades per la por, l'odi o l'ambició. És una llàstima que un narrador amb majúscules com Verhoeven no tingui gaire bona premsa a Catalunya, perquè El libro negro és tota una lliçó de cinema. Aneu-hi, enamoreu-vos de Carice van Houten des del primer moment i gaudiu de la pel·lícula.