El problema del PSC -llevat d'unes poques figures catalanistes merament ornamentals que li serveixen de coartada- no és que sigui un partit espanyolista, sinó que, mancat de valor per confessar-ho, opta per desacreditar tots aquells que defensen l'autodeterminació de Catalunya. La seva estratègia consisteix a menysprear el catalanisme conseqüent titllant-lo d'antiquat, provincià i folklòric en contraposició a un progressisme universalista del qual ell en seria el màxim exponent. Les recents manifestacions del seu portaveu, l'hispanoaddicte Miquel Iceta, dient que "el dret a l'autodeterminació és una collonada", responen a aquesta estratègia. Iceta, ja ho sabem, és el dependentista que durant les negociacions de l'Estatut a Madrid s'asseia a la banda de la taula del govern espanyol i retallava tot allò que els partits catalans, el seu inclòs, havien pactat a Catalunya.

Però Iceta va més lluny en les seves desqualificacions i afegeix que el PSC no vol fer de Catalunya un Montenegro o un Kosovo. Troba que la Unió Europea ha creat una jurisprudència massa assequible en permetre que un 55% de vots afirmatius sigui suficient per autodeterminar-se, per això malda per inocular-nos el verí de la por mitjançant l'amenaça d'un conflicte armat. Caldria preguntar al senyor Iceta, això no obstant, de quines armes parla, perquè, ara com ara, l'únic armament que hi ha a Catalunya és en mans espanyolistes, que són les seves. Significa això que aprovaria l'ús de la violència com a mesura repressora contra la voluntat d'una majoria pacífica i democràtica? Fa bé d'avisar. Haurem de treballar perquè, arribat el cas, ell i els seus estiguin força allunyats del poder.

Tanmateix, el món avança en sentit invers als desitjos del senyor Iceta. Cosa lògica, per altra banda, ja que la independència, un cop superades la infantesa i l'adolescència, és indestriable de la maduresa. I si el senyor Iceta, amb 46 anys d'edat, considera que això és "una collonada", hauria de ser conseqüent i tornar a viure a casa dels seus pares o sotmetre la seva voluntat a la voluntat d'un tercer. Més que res perquè l'Assemblea General de les Nacions Unides ja fa molt de temps que va aprovar aquesta "collonada" com a principi bàsic dels Drets Humans: "El dret dels pobles i de les nacions a decidir per ells mateixos és una condició prèvia a l'aplicació de tots els drets fonamentals de l'ésser humà".

El Singular Digital , 13/3/2007