Soporífer homenatge al Hollywood clàssic dels anys 30 i 40 del segle passat. Darrere unes aparences que ens volen fer creure que se'ns està dient tot allò que, per raons de censura, no ens podien dir els cineastes de l'època, Steven Soderbergh construeix un melodrama avorridíssim que no té ni el 10% de la màgia i del talent que va caracteritzar el cinema de grans mestres com Billy Wilder o de bons artesans com Michael Curtiz. Els únics aspectes rellevants que hi trobem, tot i que desmenjadament narrats, són la corrupció militar durant la Guerra Freda, en un cínic exercici de doble moral, la hipocresia dels Estats Units, utilitzant els cervells nazis en benefici propi, i el personatge encarnat per Cate Blanchett, la berlinesa que el periodista nord-americà (George Clooney) encara estima i a la qual ha de renunciar davant l'evidència que ja no és la dona que un dia el va enamorar. Una bona metàfora sobre la veritat a través del fet que mai no es coneix prou una persona i que aquest desconeixement aboca sovint al desengany.