L'any 2000 ja es va fer una pel·lícula basada en el cas de Mary Kay Letorneau, una mestra nord-americana de 34 anys, casada i mare de quatre fills, que el 1996 va mantenir una relació amb un alumne de 13 i s'hi va casar el 2005 en sortir de la presó. Diario de un escándalo, d'acord amb la novel·la de Zoë Heller, no n'explica la història, només s'inspira en ella per parlar-nos del desig, del desig que sent per un alumne una mestra casada -excel·lents Cate Blanchett i Andrew Simpson-, i de la solitud que experimenta una dona gran -extraordinària Judi Dench- que mai no ha conegut l'amor. És aquesta última la narradora d'una trama sobre la necessitat que tots tenim de comptar amb la presència d'algú en la nostra vida i d'allò que estem disposats a fer per tal de retenir-lo. Es tracta d'un neguit universal produït per l'abandó i que la Dench descriu amb aquestes paraules: "estar tan necessitada de contacte humà, que el frec accidental de la mà del revisor llanci una descàrrega de desig a l'engonal". De vegades, però, l'anhel de la felicitat pot ser molt destructiu.